L'exemple del bisbe Casaldàliga alimenta la nostra fe

En èpoques en què tot trontolla i que no saps on apuntalar-te, l'existència de persones com el bisbe Casaldàliga ens fa forts i valents per enfrontar-nos a qualsevol amenaça i entrebanc. Una persona que ho ha donat tot per als altres és la millor referència de la bondat i amistat de qui té fe en Jesús. Davant les dificultats hi col·loca la fe i no hi ha enemic que el pugui vèncer.

La notícia que el bisbe Casaldàliga ha hagut de desplaçar-se a viure a més de mil quilòmetres de la seva residència, per les amenaces de mort rebudes, ens fa reflexionar i adonar-nos que sovint ens queixem per simplismes, i no ens fixem que el món està ple d'injustícies.

Casaldàliga ha defensat els humils, i això l'ha condemnat davant la "justícia" dels rics. Amèrica viu en l'extrem les diferències entre rics i pobres. Al món occidental les hem disfressat una mica més i ens costa més adonar-nos-en, però no vol dir que no hi siguin. Per això ens queixem tant de la nostra jerarquia eclesiàstica perquè no defensa els humils, com predica el missatge de Jesús, sinó que està a favor del poder, un poder corromput i que no treballa per als més humils.

Casaldàliga no està ben vist per Roma ni per la Conferència Episcopal Espanyola, com tampoc veuen bé al bisbe Godayol. Són persones que han predicat amb l'exemple el missatge de Jesús, i això fa mal a qui actua enganyat i enganyant els altres. Fa mal a la cúpula eclesial que s'ha posat al costat dels poderosos, dels que poden decidir, dels que viuen bé, i prediquen allò que ni creuen ni practiquen: l'amor als pobres.

Són entitats com Creu Roja o Càritas, les que apleguen persones que substitueixen capellans, bisbes i cardenals, posant en pràctica allò que aquests prediquen a missa d'onze, però que se n'obliden amb l'aneu-vos-en en pau.

És una llàstima que els fruits de les actituds i treball de persones com el bisbe Casaldàliga triguin tant a veure's, que  requereixin tants sacrificis i dolor, i en canvi sigui tan usual i senzill d'observar la injustícia dels homes i dels pobles. Penseu per un moment quants pobles viuen en aquests moments sota l'amenaça de la guerra, de la fam i la pèrdua dels drets més elementals, i mirem què es fa des del Vaticà, des dels governs dels nostres països, i des de casa nostra. Què fem perquè el sofriment sigui menor i la injustícia desaparegui per sempre. Gràcies Casaldàliga pel teu testimoni de fe!