Avui és dia de fotografies i currículums.Tothom pendent dels nous consellers i els grups de l'oposició amb la metralleta a punt per criticar-ho. Això abans que puguin demostrar res. Ja se sap, són els clixés de la política. Sembla que si no es critica cada dia no es fa oposició. Hi haurà suficients motius per posar en dubte decisions del nou govern, sobretot si fan el que els toca: prendre decisions.
Cal suposar que la pluja de noms de segona fila no serà la mateixa d'ara fa dos anys, i que es conservaran moltes de les persones que varen assumir responsabilitats en les diferents conselleries, si més no on no hi ha canvi de titular. És a dir que es podran posar a fer feina sense massa entrebancs.
Reconec que m'he perdut tots els actes institucionals, també el discurs del rei que, sembla ser, és una gran ofensa, si més no que el nostre president no s'aturés a escoltar-lo. M'imagino que els súbdits de peu tenim més disculpes.
Llegia a la premsa algun articulista contrari a la proclamació de la independència catalana que parlava de canvi d'actituds del govern espanyol. Com si s'adonessin que estaven fent el ridícul. També que Rajoy està disposat a dialogar el que faci falta. El que no sé si això vol dir que es pot arribar a qualsevol tipus d'acord o bé només és possible si els de sempre ens rendim i deixem d'aspirar als nostres drets. El diàleg està molt bé, però el que no pot ser és que sempre ens porti al mateix lloc, que no hi hagi possibilitat que es canviïn els papers. Llavors no estem parlant de diàleg, sinó de monòleg, i amb això no anem enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada