Un dia tranquil d'hivern sense pensar en política

Avui ha estat un dia tranquil, d'aquells típics d'hivern que et dediques a planificar l'estiu. Amb alguna cosa ens hem d'entretenir i el millor és planificant viatges, vacances, sortides... a vegades et sembla com si ja t'hi trobessis.

També ha estat un dia per desconnectar de la política. Portem massa dies parlant del mateix i és bo fer un parèntesi. Ja hi ha qui no pot desconnectar-se. No siguem tots. Si no ens ho proposem, arribarà un dia que no sabrem parlar de res més que de política.

He llegit la notícia de la mort de la noia que va ser violada en un autobús, a la Índia. Aquestes notícies et fan adonar que la humanitat és més salvatge i animal del que ens pensem. La ràbia que t'entra perquè la víctima hi perd la vida, al marge de la tortura, i els culpables no tens la certesa de que paguin pel que han fet. Una vegada més la maldat se'n surt amb la seva i la bondat queda a remolc de l'aplicació de la justícia, que no sempre és l'esperada.

Em resisteixo a parlar del que està fent l'actual ministre de justícia, només penso amb les dificultats perquè qui fa bé la feina no es trobi amb entrebancs i qui fa el viu es trobi amb dificultats. Que no estiguem configurant un país que prima els espavilats que se salten les regles i perjudica els qui respecten les obligacions.

No podem contribuir en aquesta injustícia. Amb el tracte que tenim amb els fills, hem d'ensenyar-los com han d'actuar i no acostumar-los a saltar-se les normes. Seria més fàcil dir-los que mantinguin el pas ferm i no mirin qui va de cara, que no pas dir-los que han d'aprendre a mirar qui ve i a qui cal cedir el pas. Encara que et sembli que vas de mesell, és bo ensenyar allò que és correcte. Això si volem crear una societat justa i digne. Si només mirem els nostres interessos, no anirem bé.

El gran dilema està en fer allò que creiem just, encara que sapiguem que n'hi ha d'altres que se'n surten millor anant pel dret. El dilema està entre ser coherent o no, entre creure en la societat, en la justícia, en les persones, o bé fer cas de l'expressió maricon l'últim!