El que hem d'exigir als nostres polítics, també al futur president, és transparència. Un sistema polític sense transparència no és un veritable sistema democràtic. La ciutadania té el dret de conèixer el fons de la gestió pública, els elements que hi intervenen i la manera com ho fan. Parlem molt de la participació en els afers públics, però no podem obviar que és la transparència el principal valor. En el fons, la ciutadania més que decidir, el que vol és ser escoltat i veure com els nostres polítics administren els nostres recursos.
En tot procés participatiu ens adonem que el més difícil d'entendre i d'exigir és el diàleg. Que els participants s'adonin de la importància de la informació prèvia a qualsevol presa de decisió. Que coneguin els pros i contres de cada circumstància i els límits. Si després, el procés no és transparent, tot plegat es desvirtua.
La realitat és que desconeixem què fa l'administració. Ens ensenyen els pressupostos inicials, però desconeixem els pressupostos liquidats. Ens diuen en què es gastaran els nostres diners, però al final no sabem en què ho han fet.
Em ve a la memòria la picabaralla sobre les modificacions de crèdit a l'Ajuntament d'Arenys de Mar. No em semblava bé des del carrer, ni tampoc formant part del govern municipal. No vull dir que no hi puguin haver modificacions de crèdit, però no la quantitat amb què ens té acostumats el nostre ajuntament. En el fons es pot interpretar com una mala previsió pressupostària. Tot això fa que el pressupost final no tingui res a veure amb l'inicial, i fa perdre molts punts al valor de les audiències públiques.
Demà decidirem la composició del nou Parlament català, l'encarregat de nomenar el futur president català, que a ningú sorprendrà que vaticini que es tractarà de l'actual president en funcions. Però això ho veurem demà, més o menys a la mateixa hora en què estic escrivint aquest post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada