Un dia sense política, a demanda

Avui una de les persones que perd el temps llegint-me m'ha demanat que canviés de tema, que deixés de parlar tant dels partits polítics i que el meu blog fos més variat, no tant monotemàtic. He pensat que tenia raó, encara que ho pogués justificar pel fet que estem vivint uns dies o unes setmanes molt intenses políticament i que encara no s'ha acabat. He decidit fer-li cas, si més no avui, i m'ha ajudat el fet que no he pogut seguir les notícies del què ha passat durant el dia.

Sí que he tingut temps d'escoltar unes persones que estan patint uns problemes d'incivisme i delinqüència, i també recordar un comportament que ja havia oblidat. D'adonar-me que les coses no es fan soles i que si no hi ets al darrere, et pots trobar que ningú no hagi mogut ni un pel.

Ha estat un dia que hem treballat la coordinació, la transversalitat i hem estat sensibles al patiment d'uns ciutadans. Hem planificat, organitzat i protocolaritzat actuacions i sense adonar-me'n s'ha fet fosc i era hora de sopar.

La conclusió és que les persones són bones. Que són uns pocs els que es comporten malament, que molesten la majoria. No són gaires, però provoquen prou patiment a la majoria. És com quan parlem de polítics corruptes, que ho generalitzem quan són pocs, però es fan notar. En les actituds incíviques passa el mateix i la conclusió a què arribem és que no ho tenim organitzat per combatre el quatre incívics, sinó que sempre reben els mateixos.

Avui he sentit l'expressió "extremadament garantista", parlant de l'aplicació de la justícia, i m'ha fet pensar. Em preguntava... i això és bo? No caldria una mica més de mà dura? No estarem protegint els incívics a costa de les víctimes?