L'olla de grills independentista

Avui hi havia convocada una reunió amb la participació de diferents representants de partits independentistes. La CUP ja va avisar que no hi seria i els que hi han participat no s'han posat d'acord. El resultat no ha estranyat ningú, ja que tots sabem que el denominador comú d'aquests partits és l'ego i les ànsies personals de figurar. De servei de país ningú no en sent a parlar.

Ens repetim més que l'all. Els partits reunits havien format part d'un mateix partit, ERC, i se n'havien decantat per pur protagonisme, perquè hi havia massa galls per ocupar un únic lloc. Així ens ha anat als catalans, i no entenc com encara hi ha gent que s'estranyi del lideratge de CIU. El president Mas ho ha sabut aprofitar, i serà qui liderarà tota la transformació del país, que desconeixem fins on arribarà.

La fragmentació del món independentista català ho debilita i provoca que no avancem mai. Ha estat precisament quan la iniciativa l'ha pres un partit polític que no es considera a sí mateix independentista, encara que molts dels seus militants i simpatitzants se'n declarin, quan hem estat més a prop d'aconseguir suficients forces per lluitar pels nostres drets. Ha estat la dreta catalana qui se n'ha aprofitat, en un país considerat més aviat esquerranós.

No és hora de cantar victòria, sinó de reflexionar sobre aquest defecte que ens persegueix des de sempre. Els partits polítics no confeccionen les llistes en relació a la capacitat dels seus militants, sinó dels interessos de grup i en benefici dels més hàbils en escalar posicions dins el partit.

O sigui que, agradi més o menys als independentistes més radicals, serà a voluntat d'un partit no independentista, CIU, que Catalunya pugui arribar a ser una nació sobirana.