La notícia de que la CUP es presentarà a les properes eleccions autonòmiques pot tenir diferents lectures. Per una banda és positiu que una agrupació amb tradició democràtica i social decideixi jugar políticament, mesurant el grau d'acceptació entre la ciutadania. Passar de ser una veu en off, sense exposició pública, a una força que es disputa la seva representativitat amb les altres forces polítiques catalanes és una decisió valenta i de compromís.
La divisió entre CIU i ERC, del vot sobiranista, hauria estat un bon plantejament en la línia d'aconseguir uns bons resultats davant el vot espanyolista del PP i C's. El PSC em costa enquadrar-lo encara que Pere Navarro tingui molt clar que no està pel trencament amb Espanya. I CIU? Amb majoria absoluta el dia 25N, es dirigirà cap a la ruptura o intentarà novament un pacte amb el PP?
El futur no està clar i els qui tinguin coll avall la independència faran molt bé d'obrir els ulls i sumar. Sumar els que no ho tenen clar i són de casa. No em refereixo als vinguts de fora que varen fer gruix a la manifestació d'ahir divendres 12 d'octubre, sinó aquella majoria silenciosa que no es manifesta i que fan tan content a Rajoy.
La CUP ha pres una decisió important en un moment important, però no sé si haurà estat el més encertat per al conjunt del país. En tot cas posa en joc el seu nivell de confiança, a partir del qual podrà valorar el grau d'acceptació a nivell català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada