Imaginem-nos que els catalans ens posem d'acord i
decidim... que volem la independència, o no, que volem formar part de la
federació espanyola, això que defensa en Pere Navarro i uns quants més. Com ho
fem? amb qui comptem? amb el PSOE? No!, amb... el PP? encara menys!, doncs...
qui ens farà costat? la Rosa Díez?
És preocupant el grau de cinisme dels nostres
polítics, perquè... un milió i mig de catalans sortim al carrer demanant
independència, el president ho sent i diu... va, som-hi, i ens diuen que no pot
ser perquè la Constitució no ho permet i en tot cas hauríem de modificar la
Constitució, votant, evidentment tots els espanyols i permetre organitzar un
referèndum. Llavors n'hi ha uns que ens increpen... però que us penseu? això no
passarà mai! el que hem de fer és dos referèndums i anar d'acord amb la resta
d'Espanya per fer una federació. Perfecte! i jo pregunto... ja ho volen els
espanyols?
Sisplau, no siguem rucs, ni visquem en la pura
demagògia. Si no són capaços de sortir al carrer a demanar el sistema federal,
com volen que Espanya els escolti? Potser sóc un incrèdul i la cosa va per
aquí, però tinc molts dubtes.
Esclar que si ens decidim per la independència,
tot i el milió i mig de persones al carrer, no ho tenim pas més fàcil. Com ho
hem de fer? Ara ens enviaran el senyor Arenas a dialogar. Sí, ho heu llegit bé!
És aquell senyor que recollia signatures contra l'Estatut. Ara, però vindrà en
pla dialogant. De perdona vides. Va, Àrtur, no siguis dolent. El 2014
renegociem el sistema de finançament i et donarem una mica més que ara, i
construirem un parell de quilòmetres més del desdoblament de la N-II.
Ens odien, menyspreen, ens espolien... però no
ens deixen marxar. Tenim un problema. Estem ofuscats barallant-nos entre
independentistes, federalistes i nacionalistes espanyols, i entretant el nivell
intel·lectual mig és penós. Només cal veure el programa APM i t'adones del
nivell dels espanyols i catalans. I no només els que surten al programa de TV3.
Demaneu-li a la Mireia que us expliqui amb qui ens les tenim. Si no fos cert
seria graciós, però malauradament és penós. Molt trist i descoratjador. Vull
dir que... potser obtindrem la independència, però després hi haurà molta feina
a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada