Felipe González i Chacón ja són història

I molts d'altres també s'haurien d'haver retirat. Rubalcaba, Duran i Lleida, Guerra, Montilla... Al nostre país els polítics no saben plegar i esperen que els facin fora i es desacreditin. No sé si és per incompetència general de molts d'ells, o bé que no tenen cap més mamella on aferrar-se.

Quan tothom creia que Carmen Chacón vivia tranquil·lament en un escó del Congrés, mig apartada del món real, va i treu el nas, no fos cas que la política prescindís definitivament d'ella. El seu retorn torna a ser polèmic, perquè aquesta senyora no sap estar al seu lloc. Després d'haver aplaudit la retallada de l'Estatut i haver fracassat en les darreres eleccions que va participar, el millor que podria fer és callar o millor retirar-se i buscar-se la vida en alguna activitat que sàpiga fer. El que no pot fer és parlar de Catalunya perquè no representa ni a la majoria dels militants del seu propi partit.

Estic content que l'Agrupació Socialista de Mataró hagi escollit Alícia Romero per formar part de les llistes per a les properes eleccions al Parlament català. És una llàstima que sigui ara en què la credibilitat i virtut del PSC està sota terra, però en tot cas pot afavorir a la recuperació del partit que tant necessita Catalunya, sigui independent o federada amb Espanya.

Ho deia el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, sobre la decadència dels polítics. El problema és que la indecència d'alguns i la seva prepotència continua fins i tot després de retirar-se, i sinó llegiu les declaracions de Felipe González. Encara es creu que Espanya no pot fer un pas sense que ell ho beneeixi.

A casa nostra hi ha líders amb qui podem confiar i d'altres que són dèbils i inconsistents. En tenim un que ens pot portar al cim. Convé que els altres no li facin la traveta.

Per cert, José Manuel Castelao, no n'hi ha prou que hagi dimitit, sinó que se l'hauria de jutjar per haver insultat no pas la intel·ligència de la gent, sinó la seva honorabilitat.