Arenys de Mar es queda sense associacions veïnals

M'heu llegit més d'una vegada que la nostra societat no és participativa, sinó reactiva. No és invenció meva, però hi estic totalment a favor. Després de quaranta anys de dictadura, havíem après a treballar per combatre-la i après a fer-ho conjuntament, amb total entrega. A mesura que hem anat consolidant una societat democràtica, amb totes les seves pegues i mancances, la nostra predisposició a treballar de manera voluntària, ha minvat, fins al punt que moltes entitats que han estat històricament rellevants per a la dinamització de la població, han començat a tenir problemes de participació.

Una mostra d'entitats dinàmiques i molt necessàries que darrerament estan perdent efectius són les associacions veïnals. D'aquestes entitats varen sortir-ne els primers militants de partits polítics quan aquests es varen legalitzar. Hi va haver una divisió i fins i tot enfrontament entre els membres dels partits i els seus excompanys de les associacions de veïns. 

Amb més alts i baixos les associacions de veïns han assumit el rol d'interlocutors amb els ajuntaments, per a temes territorials. Tot i la seva federació, les dinàmiques han estat molt diverses, i també el seu comportament democràtic, de transparència i participació. Malgrat tots els seus defectes, entenc que la tasca de les associacions de veïns és positiva, i en tot cas hauríem d'ajudar-les a que no desapareguin, sinó que continuïn treballant el territori.

És per tot això que m'ha sabut greu llegir que l'associació AVANA d'Arenys de Mar havia decidit dissoldre's, per manca d'associats engrescats per liderar l'entitat. Avui és cada vegada més difícil aconseguir que els vilatans es moguin per afers comuns. La tasca d'aquestes entitats és de formigueta, en què sovint costa de veure'n els fruits, però que a la llarga reverteixen al poble o ciutat.

Probablement no hem sabut, entre tots, adaptar les associacions de veïns al moment actual, quan el patró és tan diferent d'ara fa 30 anys. Estic convençut que trobarem fórmules per omplir el seu buit, però és perillós quan se'ns anuncia que es transformarà en plataforma reivindicativa. No és qüestió de negar cap tipus de legitimitat ni drets a reclamar el que es consideri necessari, però hi ha el perill de que només ens movem per reaccionar contra tot allò que no ens agrada, quan ens hem negat a participar en organitzar-ho. Els ajuntaments han de fer un esforç de transparència i voluntat participativa, i l'encert pedagògic per engrescar noves persones a prendre el relleu dels antics dirigents veïnals. Nosaltres hem de ser més generosos respecte a la nostra vila i convilatans.