No és hora d'actituds forassenyades

Que no ens perdi la il·lusió!

El punt on hem arribat, després de rebre el no per resposta, requereix seny i intel·ligència. No confonguem, però, seny amb llançar la tovallola ni abaixar el cap. A vegades hi ha qui creu que fent rucades i encenent focs s'aconsegueixen bons resultats, i això no és cert. Els objectius s'assoleixen amb una bona planificació, amb esforç i sacrifici, i amb la màxima discreció possible. És per això que actituds com la dels parlamentaris de SI, sobretot el notari, fan més mal que bé, perquè donen arguments als contraris per negar-nos drets.

En aquests moments tenim la figura del president a qui, al marge de sentiments partidistes, li hem de dipositar tota la confiança, alhora que li exigirem que treballi d'acord amb la voluntat de la majoria del poble, i aquesta majoria formalment està representada al Parlament català, encara que el dia onze de setembre va rebre un missatge clar d'un gran nombre de catalans i catalanes, que no pot obviar.

Li hem de demanar que controli la gestió política perquè no ens dugui a un carreró sense sortida. Ningú pot negar que, amb una majoria absoluta, gairebé per unanimitat, el país està d'acord que el sistema de finançament és injust. No hi ha tant de quòrum en la fórmula per resoldre la situació. És l'hora dels pactes i del màxim consens parlamentari per trobar la millor sortida, i això no ho aconseguiran a base d'insults, amenaces, desqualificacions i ànsies de protagonisme. Això s'aconsegueix a partir del diàleg, la responsabilitat i el seny. Sempre amb fermesa i defensant els nostres drets, entre els quals hi destaca clarament el dret a l'autodeterminació.

Vivim en un sistema democràtic i com a demòcrates hem d'actuar, la ciutadania i els nostres representants polítics. Ningú pot anar contra els drets de la població, ni la mateixa Constitució. Les amenaces espanyoles d'il·legalitats, castigades amb la supressió de la nostra autonomia, no poden frenar cap iniciativa sorgida a partir d'una reflexió profunda i democràtica.

Uns hi veuen l'oportunitat de la independència, d'altres del model federal asimètric (avui s'hi ha afegit l'expresident espanyol Felipe González). Totes les possibilitats són acceptables, i s'han d'aprovar via referèndum. El que no és defensable és la posició del PP, C's i PxC, entre d'altres, perquè neguem l'oportunitat de fins i tot manifestar-nos a favor de la unitat espanyola. Amb aquest partits no hi poden comptar.