No estic pensant en Catalunya, sinó en l'illa de Perejil. Fa unes poques hores que s'hi ha hissat la bandera marroquí. Una vegada més Espanya haurà de lluitar per fer valdre la seva autoritat i domini de l'illot. Suposo que no passarà el mateix que en els enfrontaments entre la Xina i el Japó per les illes que totes dues nacions reclamen com a part del seu territori. No m'imagino espanyols enfurismats enfrontant-se amb els marroquins ocupants de l'illot. La llàstima és que no hi tinguem, com a ministre de defensa, el nostre estimat Federico Trillo "Al alba, con un fuerte viento de levante, unidades..."
Potser, al govern de Rajoy, li servirà d'assaig de com ho haurà de fer amb Catalunya si el president Mas s'empeny a exigir el referèndum sobre la independència. Avui hi havia una piulada on s'estranyaven que un partit d'esquerres, com és el PSC, no veiés bé el dret de tota persona i poble a l'autodeterminació. Jo penso que no és això, sinó que estic totalment convençut que el PSC donaria ple suport a la consulta (del PSOE en tinc més dubtes). L'altra cosa és quin seria el vot, i ja ens han dit, els seus màxims dirigents actuals, que seria contrari a la independència.
No sé el temps que durarà tot el debat d'independència, però es pot eternitzar. És per això que demanaria els nostres polítics que siguin cauts, amb pas ferm i transparent, i que no juguin amb nosaltres. El debat pot resultar molt enverinat, sobretot si els polítics que han de prendre decisions, dubten o són poc sincers. Ho deia l'altre dia, ara és l'hora dels polítics. Nosaltres els farem costat sempre i quan no ens enganyin. No és hora de fer bromes. El tema és massa seriós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada