Ho diran seriosament aquests catalans?

Aquesta pregunta sembla ser que és la que s'estan fent diferents persones espanyoles, arran de la Diada i del posicionament del president català després de la trobada amb el president espanyol. Hi ha molts, moltíssims espanyols que han viscut i encara viuen enganyats. Els hi han estat dient que nosaltres érem uns insolidaris, prepotents que només volíem fer la nostra sota el paraigua d'Espanya. No ens ha de venir de nou que no ens entenguin. Sí que hem de denunciar que les forces polítiques i mediàtiques espanyoles hagin organitzat tot aquest muntatge fals des de fa tants anys.

Aquests impulsors o col·laboradors del front anticatalanista, ara no s'acaben de creure que haguem dit prou i que estiguem preparant les maletes per sortir d'Espanya. Sempre havien aconseguit arraconar-nos i dir-los Amén a tot, i no ens creien capaços de plantar-nos.

Avui estic especialment content perquè m'ha semblat apreciar un lleu canvi de plantejament als meus amics del PSC. Jo no els demanaré que reclamin la independència. Fins i tot entenc que, malgrat l'experiència viscuda i el poc respecte rebut del PSOE, continuïn apostant per un estat federal, però em sabria molt greu que no respectessin el nostre dret a decidir què volem ser, i no estiguessin a favor del referèndum.

Sembla ser que Pere Navarro accepta que el poble català pugui decidir en referèndum si vol la independència del nostre poble. Crec que és una bona decisió que l'ha de permetre diferenciar-se del PP i C's, i evitar convertir-se en un partit residual. Jo també penso, com he llegit de no se qui, que el PSC ha de ser l'adversari polític de CIU i no acontentar-se en pugnar simplement amb el PP.

El país i el seu futur l'hem d'escriure el màxim de protagonistes possible, i per tant hem de trobar, amb esforç, tot allò que ens uneix, per ser més forts davant les adversitats. Espanya no ens ho posarà fàcil, però tampoc ens hem de negar a qualsevol intent i proposta de diàleg que ara ens pugui arribar. Això no vol dir que no haguem de ser més llestos que ells, i evitar que ens tornin a enganyar. El tempo i l'objectiu a assolir ho hem de dominar nosaltres, i saber tancar la porta quan observem que hi ha mala fe i engany per part dels altres.

És molta la responsabilitat que ara té el nostre president, però també les altres forces polítiques i tots nosaltres. No ens podem excusar en les actituds dels altres si nosaltres no som capaços de donar la cara i fer pedagogia positiva al nostre entorn. El futur l'estem escrivint. No ens equivoquem!