M'he trobat a un amic que m'ha parat a mitja Riera per comentar-me el que estava fent. M'ha donat pèls i senyals, sense oblidar-se cap detall. Ell sempre té raó. Tot el que fa està ben fet, i sempre sap qui són els bons i, per tant, amb qui es pot anar plegats, i aquells que hem de criticar tot el que fan, perquè no fan res de bo.
Ho tenia molt clar i només esperava el meu assentiment. Necessitava que li donés la raó, ja que sinó se li crea un buit que li costa superar. És d'aquelles persones que al final tothom el dóna per la llossa. No costa res i t'estalvies molts problemes.
En té un de problema, i és gros: diu tantes mentides que al final ja no se'n recorda i fàcilment es contradiu, però si ho recorda, ja es creu que és veritat i que algú li ha dit. Això m'ha permès descobrir moltes vegades que ha estat ell qui ha generat el rumor o la mentida, però no li ho pots pas dir. S'enfadaria, però sobretot es creuria que ets un estúpid, perquè en aquells moments ja està convençut que és cert.
A partir d'aquí hi ha dos grups a tenir en compte. Per una banda aquells estúpids que se'l creuen i li van a la banda, perquè els agrada la versió que ha inventat, i per l'altra banda hi ha els altres no menys estúpids, que continuem deixant que ens pari a mitja Riera i ens expliqui tot allò que no ens interessa gens, sobretot venint d'ell, que ja sabem que és mentida. Què ens costaria dir-li... "sisplau, no m'interessa el que em puguis dir".
Aquests personatges que he retratat, com el meu amic, acostumen a ser força mediocres, i probablement en són més conscients del que ens pensem, i per això intenten contrarestar-ho, i és llavors quan ho acaben d'espatllar.
Potser tot això no us diu res, i només em passa a mi. En aquest cas m'ho hauré de fer mirar perquè potser sóc jo qui ha d'anar al psicòleg. A partir d'ara em fixaré si la gent em dóna la raó fàcilment. Si és així, hauré de començar a patir i buscar alguna solució.
A partir d'aquí hi ha dos grups a tenir en compte. Per una banda aquells estúpids que se'l creuen i li van a la banda, perquè els agrada la versió que ha inventat, i per l'altra banda hi ha els altres no menys estúpids, que continuem deixant que ens pari a mitja Riera i ens expliqui tot allò que no ens interessa gens, sobretot venint d'ell, que ja sabem que és mentida. Què ens costaria dir-li... "sisplau, no m'interessa el que em puguis dir".
Aquests personatges que he retratat, com el meu amic, acostumen a ser força mediocres, i probablement en són més conscients del que ens pensem, i per això intenten contrarestar-ho, i és llavors quan ho acaben d'espatllar.
Potser tot això no us diu res, i només em passa a mi. En aquest cas m'ho hauré de fer mirar perquè potser sóc jo qui ha d'anar al psicòleg. A partir d'ara em fixaré si la gent em dóna la raó fàcilment. Si és així, hauré de començar a patir i buscar alguna solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada