Tothom és lliure d'opinar, però ha de ser capaç d'acceptar la crítica, i fins i tot que li diguin que pixa fora de test. No tot és com sembla. A vegades les aparences enganyen, i davant d'una actitud monacal, educada i innocent, s'amaga una crua realitat, una incapacitat total d'actuar com se li espera. Qui en pateix les conseqüències? Les persones que supleixen les mancances perquè l'organització funcioni més o menys bé.
En aquest cas no critico la premsa, si més no la que li he llegit la informació, perquè ha contrastat unes declaracions, donant-li una mateixa difusió. En tot cas caldrà ser molt curosos amb els comentaris que sorgeixin, i espero que l'altra premsa, la sensacionalista, no la pifiï per allò de fer-se notar. Ja ho veurem.
Però al darrere de tot plegat i sense poder basar-me en res, sinó en el coneixement que tinc de les persones, i la meva suspicàcia, puc gairebé assegurar les persones que lideren l'estratègia. I fins aquí puc llegir.
És molt fàcil crear problemes i més difícil solucionar-los. Hi ha persones que tenen la virtut d'intoxicar l'entorn i d'altres de caure-hi de quatre potes. És per això que dono tanta importància a la reflexió, i pensar dues vegades abans d'obrir boca, per evitar mals entesos o bé ficar els peus a la galleda. Aquest escrit ha sofert una autocensura, per evitar ferir susceptibilitats. Tot sigui a fi de bé, encara que sempre hi ha qui li toca perdre. Si és per errors propis, no fa tan mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada