La transcendència de "la Roja" a Arenys de Mar

L'altre dia, tot parlant de Servei Públic i Privat, en una sessió formativa, va sortir el tema de la transformació de la societat, i ens varen fer notar que els que més havien transformat el món havien estat personatges com l'Steve Jobs o en Bill Gates, més que no pas el mateix president dels EUA o qualsevol altre polític a qui se li suposa que hi té una voluntat i missió. 

També vàrem fer memòria de l'engany de l'expresident Aznar, quan tot privatitzant la indústria elèctrica ens volia convèncer que el preu s'abaratiria. Avui la premsa crec que parlava que el seu cost, en deu anys, s'havia doblat. Gairebé res. Avui dia 1 de juliol s'han tornat a apujar els preus. Ja he perdut el compte del percentatge acumulat. Només sé que mentre els preus s'apugen, els sous es retallen, i moltes pensions o aportacions econòmiques, s'acaben. 

Però la gran discussió d'aquests dies a la xarxa arenyautes és si l'ajuntament de la vila ha d'organitzar la retransmissió, en pantalla gegant, de la final de l'Eurocopa, on s'enfronten els italians amb "la Roja". En aquests tipus de discussions sempre hi surten els vessants econòmic i l'identitari. 

De la mateixa manera que els nacionalistes espanyols consideren que ensenyar el català és una despesa inútil, en el cas de retransmetre "la Roja" és, per a molts nacionalistes catalans, llençar els diners. El cert és que al final no he acabat d'entendre si l'operació la costejava l'ajuntament, o sigui amb els diners de tots, o bé hi havia uns espònsors, entre ells el pare d'en Cesc, que se'n feien càrrec. Jo no hi aniré, i si continua plovent potser tampoc es podrà muntar la pantalla, però m'agradaria pensar que a l'ajuntament no li costa ni un duro i potser millor, com deia algun dels participants a la xarxa, es prioritzi que els vilatans en puguin gaudir tot fent una consumició en alguna de les terrasses de la Riera, o el Passeig de Mar. 

De tot plegat, però, el més ridícul és la valoració que alguns fan de qui és més independentista. Això d'anar en contra d'Espanya és el que més punts acumula a l'aspirant a guanyar el títol de 'més independentista de la vila'. Permeteu-me que no em posi a riure, perquè més aviat fa plorar. Així no anirem gaire lluny. El nostre nacionalisme de barretina i espardenya no ens treu de cap tràngol.