Auge carronyaire a la vila d'Arenys

Els humans som rebuscats i al mateix temps paguem pels nostres pecats. Jo sempre he pensat que som bons fins que no es demostra el contrari. La pega és que de manera massa fàcil queda demostrat. Arenys, com la resta del país viu a l'espera de què passa amb l'amenaça de més retallades i molestos pels efectes en educació i sanitat. Al mateix temps, al tenir menys de vint mil habitants, també estem a l'expectativa de les modificacions que l'Estat vol fer als municipis petits. Es parla de treure competències en educació i salut, però no acaba d'estar clar. 

Però a Arenys, a les xarxes socials, on hi escrivim aquells que ens sembla que som els més espavilats, els més moderns i els que ho sabem tot, a les xarxes socials han ressorgit carronyaires que no saben viure si no poden estripar budellam. Normalment persones que no han pogut demostrar res de bo i que són incapaços de veure els seus propis defectes. Persones que gaudeixen d'insultar els altres, però no s'adonen que amb aquest joc qui queda més malparat és qui el practica. 

Però també tenen la sort que hi ha qui els fa el joc, perquè es deixen entabanar amb paraules amables, sense saber que pel darrere els deixen i han deixat com a draps bruts. Són persones també que no poden viure sense rebre lloances dels altres, vinguin d'on vinguin i, sinó, se les han d'enviar ells mateixos. 

La sort de tot plegat és que l'abast de la xarxa social és la que és i la majoria dels vilatans de la nostra població ho ignora i pot viure sense tanta porqueria. Sabeu què passa? Que saps coses que desautoritzen les collonades que diuen uns, i per no entrar en el joc, et quedes mut mossegant-te la llengua, i em comença a fer mal. 

Hauré de notificar a l'administrador de la xarxa que darrerament hi ha massa spams.