Sembla ser que els nacionalistes espanyols han aconseguit que la Mesa del Congrés de Diputats tregui la pols a una proposta de llei que va presentar l'any 2008 el PP valencià de Francisco Camps, i que havia quedat aparcada. La xiulada a l'himne espanyol a l'inici de la final de la copa del rei, que va indignar tant a Esperanza Aguirre i companyia, ha estat l'excusa per portar a reformar la normativa esportiva i que es pugui castigar les persones que xiulin i degradin l'himne nacional i tots els seus símbols.
Tot i així cal ser seriosos i no menystenir els símbols dels altres mentre defensem els nostres. El respecte a la simbologia hauria de ser total, però això no ens implica només a nosaltres. També els altres haurien de respectar els nostres, i ho fan?
En aquests talls de programes espanyols que podem veure a l'APM de TV3, t'adones de la voluntat de molts presentadors o participants, de ferir-nos com a venjança, potser, perquè ens considerem diferents. Però arriben a dir que en aquests moments de problemes de finançament, ens dediquem a ensenyar el català. És ignorància o mala fe?
Oi que hi ha dies que et sents més independentista? A mi em passa, però em rebenta la gent que es creu que és més que els altres. Hi ha persones que entren en un partit polític, independentista per exemple, i ja es veuen capaços de catalogar la resta, perquè per a ells la raó els correspon. Els altres estan equivocats. A vegades, fins i tot, perdonen vides. Són capaços de pensar que en els altres partits hi pot haver algú bo. Evidentment és algú que els dóna la raó o els va més o menys a la banda. Quan em sento independentista, no em sento proper a aquests, sinó distant i probablement més proper a persones tan mal vistes pels independentistes purs, però que fins ara només han parlat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada