Sempre s'ha dit que la ignorància és atrevida, i això ho podríem corroborar aquests dies que molts treuen el tema de l'IBI i l'Església. Abans d'entrar a valorar si l'Església ha de pagar o no l'IBI, ja et fa angúnia llegir o escoltar segons quins comentaris i argumentacions. No és estrany les reticències que hi ha sobre la pràctica de la participació, no pas per la bondat o no del seu exercici, com pel mal ús que se'n pugui fer. La manca d'informació que possibiliti una opinió contrastada i formada, la desqualifica. Però ara m'aniria cap a una altra discussió.
El bisbe de Girona, el nostre, demanava que es reclamés l'IBI a la Fundació del Barça, per exemple. Jo hi afegiria la concessionària de l'autopista, en el seu tram d'Arenys de Mar. Què està passant? doncs que tota la polèmica es focalitza en l'Església quan hi ha moltes altres entitats, grups polítics, sindicats i organismes varis que tampoc paguen l'impost. Per a un sector de la població, el fet d'atacar l'Església sembla que els dóna ales, però en canvi es comporten amb una total incoherència que els desqualifica. Però... l'Església ha de pagar l'IBI?
La resposta no és simple perquè barregem l'essència de l'impost amb la naturalesa de les activitats que es desenvolupen en els equipaments. Si l'impost l'entenem deslligat de l'activitat, podríem concloure que tothom hauria de pagar-lo. Tothom vol dir tothom. Si parlem d'exempció en funció de l'activitat o fins i tot la titularitat, després cal ser molt precisos a l'hora d'analitzar quines activitats i quins propietaris hi tenen dret.
El que no podem fer és opinar a la lleugera, motivats per la més o menys simpatia cap a l'Església. Probablement si tenim a la ment l'arquebisbe Rouco Varela, molts diríem que ha de pagar, però si penséssim amb el rector del poble del Montseny, llavors ja no ho veuríem de la mateixa manera. Al moment que fas diferències les has d'argumentar molt bé.
El problema al voltant de l'Església no és tant de si l'IBI s'ha de pagar o no, com del seu finançament. També passa amb els partits polítics. Quan no està clar, és quan surten tots els interrogants i es cau fàcilment en la demagògia.
Com que tenim tants problemes per resoldre, la primera cosa que faria seria perseguir el frau fiscal. Buscar totes aquelles persones i empreses que no paguen impostos i que els fa insolidaris. Això abans de les amnisties fiscals, que no fan res més que donar arguments perquè la gent defraudi. Quan tinguem tot això aclarit, veurem quin patrimoni té l'Església, els guanys que en té i els impostos que ha de pagar, però no ens deixarem els partits polítics ni els sindicats, ja que té més sentit que paguin aquests abans que ho faci Càritas, o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada