Necessitem líders capacitats als ajuntaments i governs

L'altre dia em comentaven, no massa alegrament, el fet que no tinguem uns dirigents polítics de més nivell. No és un tema nou, però la seva importància fa que hi donem més voltes. Sense voler generalitzar, és cert que no tenim uns polítics que destaquin per la seva capacitat de liderar projectes de país, ciutat o nació amb un mínim de garanties. Si hi estem d'acord alguna cosa hem d'intentar fer.

Dedicar-se a la política no és prou atractiu per a les persones que tenen una certa formació professional i acadèmica, i més aviat hi acudeixen persones sense experiència professional i sovint sense cap tipus de formació universitària. Aquest empobriment de la política espanyola i catalana té efectes nocius perquè, ens agradi més o menys, són aquestes persones les que prenen decisions i ens poden acabar enfonsant.

A ningú se li escapa, per exemple, que el president espanyol té un perfil tirant a mediocre i per tant no ens estranya que amb les dificultats que estem passant actualment, resulti difícil liderar un projecte efectiu. Voltat de persones afins, dòcils i creients, però que potser no tenen tampoc la capacitat necessària per ocupar un càrrec de responsabilitat política, fa que tot plegat trontolli i no es vegi cap tipus de millora, tot en funció de l'entorn i la seva pròpia inèrcia.

Ens trobem amb ajuntaments amb un equip de govern i un alcalde molt voluntariós, però que fa l'efecte que tot el dia estan improvisant i fent experiments que poden petar-nos als morros. No és estrany que hi hagi tants ajuntaments en fallida, com també passaria si aquestes persones estiguessin al davant de qualsevol empresa.

Com ja he dit en altres ocasions, l'estructura dels partits polítics tampoc hi ajuda. Tal com estan muntats funcionen de manera piramidal, on tothom vol arribar a l'extrem superior, trepitjant a qui faci falta, per acabar fent oïdes sordes a la base. Arribar al cim no és cap senyal de capacitat intel·lectual ni tan sols estratègica, sinó simplement haver sabut fer la gara-gara a qui et podia facilitar el camí. La lluita interna dels partits polítics ve provocada per l'interès en obtenir més poder, i no per oferir més serveis.

La política, però no està sola en la busca i recerca de líders capacitats. Podem trobar el mateix en la Cultura, el món empresarial, els serveis... tot això et porta a pensar que en alguna cosa ens hem equivocat, i si no som capaços de transmetre aquesta preocupació als nostres fills, el seu futur no serà millor que el nostre. Continuaran sota el lideratge de persones mediocres, que hauran aconseguit assegurar la seva vida, però no la de tot el col·lectiu. És per això que té tanta importància tot la inversió en recursos econòmics i també humans per a la millora del sistema educatiu, i la inversió en els punts claus de la indústria del futur. No podem continuar vivint del totxo i l'especulació, quan superem el punt baix del cicle econòmic. Si tanquem els ulls a les necessitats reals de la nostra societat, ja podem anar reclamant pactes fiscals i independència, que al final no servirà per a res.

No voldria pensar que la líder del PP català només treballa per aconseguir més poder personal, ni que el PSC no ha après la lliçó i no està per refer un projecte adequat als temps actuals, ni que els partits que conformen la coalició de govern estan més per reforçar el projecte comú i no tant per obrir camins de salvació de Catalunya. En definitiva que els partits polítics i llurs dirigents no estan treballant els seus propis interessos, sinó els de la nostra nació, a dins o fora d'Espanya.