Fernández Díaz, com aquella persona gran que t'avergonyeix

En política continuen funcionant els amiguismes. Aquelles persones que han destacat perquè no t'han portat mai problemes, que sempre t'han fet costat i a qui deus mil favors. Quan els hi pots agrair, va i li dones un càrrec. El que menys importa és la seva capacitat. El que s'ha de premiar és la seva actitud i amistat. 

Tot això és aplicable a l'actual ministre d'Interior, 'la quota catalana', el senyor Jorge Fernández Díaz. Un ministre que fa cara de ser molt bona persona, però que no té res a veure amb la seva capacitat per estar al davant del ministeri. De fet Rajoy li va donar aquest ministeri com li podia haver donat qualsevol altre. Preparat, allò que se'n diu preparat no ho estava, però és tan bona persona... 

No sé si a vosaltres us passa, però a mi, cada vegada li sento alguna declaració, o seguint tot allò que va fent, em provoca vergonya aliena. És aquella sensació que tens quan una persona s'equivoca, o no sap com sortir-se'n d'alguna complicació. Te'l mires i penses... Pobre home, és gran. 

Doncs això passa amb el ministre català. Quan parla d'ETA, o dels dimonis que no volen pagar els peatges de les autopistes i els considera la kale borroka catalana. Uns violents sense entranyes que no volen saber res dels seus deures. Al ministre ja li veus bona voluntat. És com si estrenés vestit i actués encarcarat. S'hi ha d'acostumar, i per això faria molt bé de parlar poc, d'actuar poc i deixar-se assessorar. 

Rajoy li ha premiat la seva fidelitat durant molts anys, no per mèrits propis, i ara hauria de ser intel·ligent i no posar-lo en cap compromís. Tindrà sort que els temes de moda són els econòmics, i la seva feina passa una mica desapercebuda. Però que no la cagui gaire que tot se sap!