Ens han passat tantes coses que ja res ens estranya. Era un temps en què confiaves amb la Justícia. Em podia agradar més o menys, però els criteris eren sempre els mateixos, o si més no això és el que ens crèiem. Et dirigies a la policia, o bé als polítics del teu ajuntament, i tenies la confiança que tot s'analitzava a fons i se'n derivava un veredicte. Potser érem molt innocents.
Ara, però ja no ens creiem res. És cert que hi ha veredictes... com el de les seleccions catalans, després de 13 anys... però tot i així hi ha trampa. Ara podríem esmentar tots els exemples que hem comentat aquests dies. Si el magistrat Dívar, o l'encara president de Caja Madrid, el senyor Rato. També Rajoy, que ens havia de fer oblidar les atzagaiades de Zapatero.
Perquè, fet i fet, el que és més preocupant és que no et puguis fiar del sistema judicial. Que mani qui mani, els poderosos se'n surtin sempre i els pobres desgraciats siguin els que van a la garjola. Que t'ensenyin com porten un peix gros davant la Justícia, i que malgrat que totes les proves el puguin imputar, en surt exculpat, que ni tan sols entri preventivament a la presó, encara que s'hagi culpat explícitament.
El processos judicials valencians o de ses illes, et fan caure la cara de vergonya. I és clar..., que ara Oriol Pujol t'argumenti que CDC presenta els seus papers al Tribunal de Comptes, des del 2001, no ens aclareix massa res. D'entrada podries pensar que hi ha un control, però veient com va tot, també pots pensar que es mira només allò que es vol. O si em deixeu ser més mal pensat, es paga perquè es desviï la mirada.
Us sona això del finançament dels partits polítics? En fa de temps, oi? Doncs crec que n'hi ha per a molt més. Hi anirem donant voltes, però no arreglarem mai, i els partits polítics estaran sempre sota sospita. Si tot això surt a la llum mentre s'investiga moviments poc clars de diners... Ja la tenim!
Serà aquesta la notícia que ens posarà a segon terme el rescat, Bànkia o el Pacte fiscal? O bé es tracta de desgastar el govern? Aquesta és una pràctica molt usual, i Arenys també es practica. És per això que valoro la feina d'en Ramon Vinyes i els seus companys de grup, perquè sense renegar dels seus principis i creences, no es dedica a posar entrebancs a l'equip de govern. En parlem més exhaustivament un altre dia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada