La discussió d'avui es troba en definir el president del govern espanyol. Hi ha qui diu que és un mentider, d'altres el titllen d'imprudent, i més d'orgullós i prepotent. M'imagino que trobaríem més adjectius per definir-lo, però el problema no és com el veiem, sinó com acabarem tots plegats.
Per què els presidents dels diferents governs d'Espanya han utilitzat la mentida per dirigir-se a la ciutadania? Un dels tweets que reprodueix l'ARA a la segona pàgina del diari, del diputat europeu Tremolosa deia: "Mentides espanyoles: Felipe va negar el GAL, Aznar l'11-M, Zapatero la crisi i avui Rajoy nega el rescat".
Tothom ha enregistrat les paraules de Rajoy d'ahir diumenge? serem capaços de recordar-les quan ens imposi noves retallades? per què no els sap greu mentir a la població? per què es desautoritzen amb tant facilitat? Un tweet del professor de periodisme a la URL, Eduard Voltas, deia: "Espanya no podrà tornar mai aquests diners sense l'espoli fiscal a Catalunya. Avui ha mort oficialment el pacte fiscal".
És per tot això que molts pensen que és hora de baixar del tren. No sé si, com diu Eduard Voltas, el pacte fiscal ha mort, o bé no ha estat mai cap projecte realitzable. Tot i els escarafalls d'Alícia Sánchez-Camacho, Rajoy mai se l'ha cregut. Al president només l'interessa els vots del PP a Catalunya, però se li'n fot que el líder català sigui Sánchez-Camacho, Piqué o Montserrat.
Els partits polítics catalans continuaran assajant el pacte fiscal, però estic convençut que no l'arribaran a estrenar mai. El teatre que els hauria d'acollir té la programació tancada fins d'aquí a quatre anys, i els compromisos pendents no li asseguren l'opció. És per això que baixar del tren, aprofitant el desori, seria una bona opció. No es tracta de rates que abandonen el vaixell, sinó de gats escaldats que han acabat la paciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada