Hi ha persones que s'obsessionen molt fàcilment, i això no és bo ni per a ells ni per als que els han de tractar. Perquè tots tenim les nostres manies, però hem de ser capaços de reconèixer-ho, per la nostra pròpia salut. Una altra cosa és que vulguem defensar-ho, però és bo que en siguem conscients.
Quan la persona fàcilment obsessionada té alguna responsabilitat política, ens podem trobar amb un drama. Si la seva responsabilitat és de govern, passaran coses com la construcció desenfrenada de vies de tren d'alta velocitat, encara que sigui deficitari. Si es tracta d'un membre de l'oposició, pot acabar amb la paciència d'un sant.
Segur que si fem memòria ens vindrà al cap algun regidor o regidora amb algun tipus d'obsessió malaltissa. A mi sí. Ho tinc molt present i pel que sembla encara no s'ha curat. Una obsessió que li feia perdre el cap. Que li feia creure que només ell/a tenia raó i que els altres eren uns desgraciats que no volien fer bé les coses. Pretendre fer-li veure l'error, o simplement que hi havia la possibilitat que no tingués raó, era un procés tan complex que et podia fer caure en la mateixa obsessió malaltissa.
Us heu fixat que acostumen a ser monotemàtics? No els treus d'allà, del que creuen que és la solució de tots els mals, i a més creuen fermament que tothom pensa el mateix, excepte tu que només penses en portar-li la contrària. M'agradaria pensar que a l'ajuntament de la vila no hi ha ningú amb aquest perfil, però no ho tinc tan clar. Sobretot perquè algun company de viatge encara és més obsessiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada