El Partit Popular català demana a CIU que actuï amb responsabilitat i voti favorablement els pressupostos de Madrid, com ells varen fer a Catalunya. No sé si la política es tracta d'això, de tornar-se favors al marge del què representa cada opció, cada decisió.
Sense tenir en compte que el PP té majoria absoluta a Madrid i que CIU està en minoria al Parlament català, el plantejament que presenta el Partit Popular no convida gens a què CIU li pugui donar suport. Una cosa és que a Catalunya pactin per interès, cadascú el seu, i l'altra que CIU doni suport a uns pressupostos que són molt negatius per a Catalunya, que perd pes específic en el capítol d'inversions. Les retallades són arbitràries i no tenen cap sentit comú. Ja sé que és difícil retallar sense que ningú es senti molest, però el fet de no tenir en compte el deute a les comunitats autònomes, és un signe d'irresponsabilitat, sobretot perquè després els hi exigeix bona gestió i reducció del deute.
Un govern irresponsable que enlloc de perseguir el frau, els indulta, i castiga les classes mitjanes, els assalariats que encara no han anat a parar a les llistes de l'atur. Un partit que presenta una Reforma Laboral que no augura una reducció de l'atur, i això que som els primers d'Europa, per davant de Grècia, Portugal o Irlanda.
Rajoy ens coneix bé i sap que protestarem molt, ens enfadarem, però tot acaba en un no res. Quant més hem protestat per l'espoli fiscal que patim, més ferms s'han mantingut en no transferir-nos el que ens pertoca. No sé si és el seny català, la paciència franciscana o la nostra innocència, el cas és que anem acumulant motius per queixar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada