Amb tot el meu reconeixement i estima cap a Pep Guardiola, per la feina que ha fet al Barça, però que ha tingut ressò més enllà del club, Guardiola no és la notícia més important del dia, sinó que la primera, i a més preocupant, ha estat la xifra de persones a l'atur.
La situació és crítica per a moltes famílies, i també per a la societat en el seu conjunt.
Està molt bé que ens interessem per la continuïtat o no de l'entrenador del Barça, tant pel que ha fet per al club, com també pel seu testimoni d'honradesa, sacrifici i catalanitat, però no podem oblidar-nos de les famílies que tenen tants problemes per sobreviure.
En Pep, que viu en un món farcit de diners, estic segur que ho entendria.
Fins a cert punt, és una llàstima que la nostra societat sigui tan materialista, i donem tanta importància a l'esport de competició fins a l'extrem que ens condicioni la vida, els sentiments i les amistats, i ens oblidem dels veïns que s'han arruïnat.
Sense voler ser catastrofista, voldria que reflexionéssim que la nostra societat, en la situació en què ens trobem, es gasti tants diners en el futbol. No és senyal de societat sana, encara que consideri que les distraccions també ajuden, però hem de ser capaços d'organitzar l'escala de valors i les prioritats, evitant deixar en darrer terme els elements més importants i que consoliden la viabilitat de la nostra societat. Necessitem distreure'ns, però no cal excedir-se.
Em sap greu la decisió d'en Pep, però l'entenc i la considero encertada. Segurament hauria preferit anar-se'n amb algun títol a la butxaca, però les circumstàncies són les que són. Segur que en Guardiola, allà on vagi, sembrarà i recollirà bona collita, i confio que el club no oblidarà el seu mestratge, però obrim els ulls i fixem-nos on cal mirar per fer més fàcil la vida dels altres, i ajudem-los en allò que puguem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada