Esperanza Aguirre vol que li treguin un ull

Què vols que et doni, que a l'altre n'hi donaré el doble? Doncs la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid opta perquè li treguin competències, esperant que també ho facin a Catalunya, i si pot ser el doble, encara millor.

No som precisament els catalans (excepte el PPC) els defensors del "cafè per a tothom" amb què varen intentar resoldre "el problema" català i basc. Nosaltres procuràvem per a la nostra nació, i en tot cas ells s'ho varen inventar. Ara (i ja fa molt temps) no saben com continuar amb tanta responsabilitat i voldrien que tornés a ser com abans, però no només ells, perquè no suporten ser menys, o que se'ls pugui considerar menys.

No serà fàcil, però Catalunya no pot anar més enrere del que fa temps està reculant. Ni econòmicament, ni cultural o lingüístic, ni tampoc en qüestió d'autonomia. És molt trist que estiguem en una situació de crisi tan profunda, i em sap molt greu que els mercats no reaccionin com desitjaria el senyor Rajoy (i a mi tampoc m'agrada), però res pot ser excusa per llençar per la finestra tot el que s'ha aconseguit (que no és gaire).

Totes les mirades són cap al president Mas, per acceptar anar de bracet d'Alícia Sánchez-Camacho, però m'agradaria que també es mirés cap a Pere Navarro, perquè d'una vegada per totes el PSC esdevingui el veritable partit de l'oposició, i no permeti que el PP català li passi la mà per la cara, o que el president estigui temptat a cedir massa terreny a ERC. Voldria que també es dirigís la mirada cap a Oriol Junqueras, perquè posés seny i entengués que cal estratègia i empatia, per aconseguir una majoria sòlida que defensi la nostra nació i el seu futur sobiranista.

Sigui com sigui, el camí serà complicat i s'haurà d'anar veient dia a dia com va evolucionant tot. Interessa mà ferma, que no vol dir incapaç d'escoltar ni flexibilitzar posicions, sempre i quan l'objectiu sigui clar, i el camí, amb més o menys dreceres, ens hi condueixi.

Estic d'acord amb qui creu que la realitat és una mica surrealista, i fins i tot amb qui està confós i una mica rebel, perquè no s'acaba d'entendre quina és l'estratègia que els nostres dirigents estan seguint, però no podem oblidar que el PP té majoria absoluta a Madrid, que el principal partit de l'oposició, el PSOE, tampoc ens és de gran ajuda, i que els tribunals de tot tipus, tenen molt clara la interpretació de la Constitució espanyola, sempre en el sentit més estricte possible i contrari a l'autonomia.