Talment com la pel·lícula de Luís García Berlanga "los jueves, milagro", el govern de Rajoy ha preparat una sèrie que titula "los viernes, reformas", que consisteix en unes retallades a la societat del benestar, que ens deixen cada vegada més magres, i tot això per culpa del PSOE, si més no aquesta és la consigna del PP.
Estem advertits. A partir d'ara, els divendres estarem atents per conèixer les noves retallades, com a mínim fins a finals del 2013, perquè ja ens han dit que serà el 2014 quan començarà a decréixer la taxa d'atur, si és que podem arribar-hi.
Però com que avui no és divendres no parlarem de retallades, sinó de Montgrony. Feia molts anys... molts, que no hi havia estat. Encara recordava a mossèn Mariano. Alguna vegada s'ho havia passat molt malament amb els joves que hi anàvem a... convivències.
Avui 30 d'abril, i nevava. Quan hi hem arribat ja plegava, però el terra era blanc, i tot i així hem pujat fins a dalt a l'església romànica de Sant Pere. Per cert, tot el dia he estat parlant de Sant Pere, però no he vist enlloc que ho indiqués. Són coses de la memòria. Recordo que després de dormir ben poc, i escoltar les goteres a sobre de les lliteres, ens vàrem despertar amb una bona nevada. Vam pujar fins a Sant Pere i ens llançàvem boles de neu. Estic parlant de... l'any 1970 o 71.
Hi hem pujat amb el pare, que va en camí dels 92 anys. Si m'hagués imaginat que era tan complicat... més que tot perquè era moll, plovia i relliscàvem. De totes maneres val la pena, i si no hi heu estat, us ho recomano. Vic - Ripoll - Campdevànol - Gombrèn - Montgrony. Es menja bé, i les persones que porten el restaurant són molt bones persones, que fa que t'hi trobis bé. Ambient de muntanya, gens prostituït, íntim, sobretot avui que el dia no acompanyava, però a mi no em molesta. El temps forma part de la natura i la coloreja. Voldríem que sempre fes sol, i seria molt trist, a part de preocupant. La meva família no hi havia estat i, encara que no hi ha mar, em sembla que els ha agradat.
Hi hem pujat amb el pare, que va en camí dels 92 anys. Si m'hagués imaginat que era tan complicat... més que tot perquè era moll, plovia i relliscàvem. De totes maneres val la pena, i si no hi heu estat, us ho recomano. Vic - Ripoll - Campdevànol - Gombrèn - Montgrony. Es menja bé, i les persones que porten el restaurant són molt bones persones, que fa que t'hi trobis bé. Ambient de muntanya, gens prostituït, íntim, sobretot avui que el dia no acompanyava, però a mi no em molesta. El temps forma part de la natura i la coloreja. Voldríem que sempre fes sol, i seria molt trist, a part de preocupant. La meva família no hi havia estat i, encara que no hi ha mar, em sembla que els ha agradat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada