El ridícul de la delegada espanyola a Catalunya

Tots correm el perill de caure en el ridícul més estrepitós. Quan això li succeeix a una persona pública, fa que surti a les primeres pàgines dels diaris, i evidentment també a les xarxes socials. Aquest és el cas, avui, de la delegada del govern de l'Estat a Catalunya, la senyora María de los Llanos de Luna. Una senyora que, des del primer dia, hem pensat que estaria més mona calladeta. Més que res per allò de donar la talla. 

La senyora ha dit que "si Catalunya s'independitzés passaria de ser una de les comunitats més riques d'Espanya a un dels països més pobres d'Europa". No sé si aquesta afirmació li ha sortit del cap o bé del cor, però faria bé de contrastar les informacions. De fet, Llanos de Luna ja ha precisat que la independència portaria Catalunya a un espècie de desterrament, i en cap moment ha pensat en la possibilitat que Espanya la vetés per formar part de la Unió Europea. 

N'ha dit més de coses, que també podríem comentar. Certament, amb el canvi de govern de l'Estat, Catalunya ha passat de tenir un delegat discret, a una delegada que les seves paraules la perden, però no podem pas dir que no hi estàvem acostumats, amb els anteriors governs del PP. Ara ja no tenim només la Defensora del Pueblo, sinó que la Delegada li fa bona companyia. 

M'imagino que és difícil assumir un càrrec com la delegada i haver de trampejar de la millor manera possible decisions com les del president Rajoy amb els pressupostos de l'Estat, però jo l'aconsellaria que callés i esperés una situació més favorable. El mateix que està fent aquests dies la presidenta del PP català, la senyora Alícia Sánchez-Camacho, que en això demostra molta més intel·ligència. 

Si és trist veure fer el ridícul a altres persones, o bé patir el propi ridícul, no us dic res quan aquesta situació la protagonitza un càrrec públic que ens representa i que ha de rendir comptes a la comunitat a qui serveix, que per alguna cosa cobra dels diners públics. Si no hi ha capacitat per fer-ho millor, li poden buscar algun càrrec a dins del partit, que passarà més desapercebuda i no farà tan mal efecte.