Oriol Junqueras no entén que CIU pacti amb el Partit Popular, sobretot després del Congrés de CDC de l'anterior cap de setmana. Algú escrivia que CIU no es refia d'ERC. No els veu prou capacitats per "afrontar decisions difícils, sobretot en matèria econòmica", i probablement té la seva part de raó.
ERC no ha destacat precisament per ser un partit sòlid, amb una història que l'avali pel seu rigor a l'hora de prendre decisions, tant a nivell intern de partit com de govern. Ho hem vist a la Generalitat o en governs municipals. Tot i ser el partit independentista de referència, tampoc no ha sabut aglutinar tots els moviments independentistes, que s'han anat escindint i sumant, sense deixar clar qui està al davant de què.
Si en alguna ocasió he afirmat que Catalunya necessita un PSC fort, amb les idees clares i que es faci escoltar, ja sigui governant o com a primera força de l'oposició, també considero que és bo per al país, l'existència d'un partit fort que opti per la independència i la integració de Catalunya com estat europeu sobirà. Però optar per la independència no es pot fer alegrament, ni inconscientment, i es fa molt difícil des de la posició de partit de govern. Això explicaria les situacions a vegades incoherents de CIU, quan en un moment determinat es declara independentista, però li toca pactar amb el partit més nacionalista espanyol i contrari a la sobirania catalana.
No sóc ningú per donar consells, però estic convençut que ERC podria aconseguir ser tingut en compte per CIU si no oblidés qui va guanyar les eleccions, i que Catalunya no s'acaba amb el col·lectiu de votants d'ERC. Només faltaria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada