A l'espera de saber quina autonomia serà intervinguda econòmicament per l'Estat, a Catalunya hi ha qui argumenta la intervenció política que patim des de fa temps, amb sentències del Tribunal Constitucional, la legislació que es canvia per anul·lar competències de l'Estatut retallat, sentències contra la immersió lingüística i alarmes infundades sobre els problemes de convivència al nostre país.
L'asfíxia econòmica de què es queixa el govern català, és titllada d'actitud victimista pel ministre Montoro. No es pot entendre, o no es vol, que s'estigui retallant amb criteris molt discutibles. Avui el president Mas deia clarament que negaven diners a Catalunya mentre inverteixen en l'AVE gallec. Europa dóna prioritat al corredor mediterrani i Espanya es fa l'orni i apunta cap a l'oest.
Tot això ens ha de fer veure que les decisions són arbitràries i que Catalunya no hi surt ben parada. Els ho podem preguntar al Partit Popular català, que està fent mans i mànigues per dissimular els greuges que patim, acolorant invents estranys com alternativa al pacte fiscal que defensa el president de la Generalitat.
No tenim dades per pensar que Catalunya sigui candidata a la intervenció econòmica, si no considerem que els deutes pendents no són una manera d'intervenir-nos econòmicament, però el que sí que podem afirmar és que políticament, ja fa temps que estem intervinguts. La solució? cadascú que hi digui la seva... però a l'hora d'actuar, sisplau, unim-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada