No hi ha dia que no m’indigni

Després que els indignats hagin desaparegut de les primeres pàgines dels diaris, m'he proposat fer una llista de les notícies que em provoquen indignació. Les decisions polítiques, les reaccions ciutadanes, les injustícies evidents... No sé si vosaltres heu fet aquest exercici, que en tot cas us hi convido. 

Avui la notícia que m'ha provocat indignació ha estat la que parlava de l'Imam de Terrassa, a qui els Mossos d'Esquadra van enregistrar un sermó, un adoctrinament d'acord amb la seva interpretació de l'Alcorà. "...sens dubte la dona ha nascut d'una costella torta, i el més tort d'una costella és la part davantera". "Si no acata (la dona) aquestes obligacions, el pas següent és que l'home deixi sola la seva esposa al llit, nomes al llit, i li negui les relacions sexuals. I si amb aquest mètode no se soluciona el conflicte, doncs has de recórrer als cops (...) han de ser discrets, que ningú no en sàpiga res fora de la vida conjugal..." N'hi ha prou, oi? 

A casa nostra hi ha fanatisme religiós, encara que és més dissimulat, i us haig de dir que també em treu de polleguera, m'indigna i m'avergonyeix. Tot i que respecto la diversitat i la defensaré arreu, no puc acceptar cap tipus de lesió als drets fonamentals, en aquest cas de la dona. No hi ha tradició ni doctrina que pugui justificar una salvatjada com la que predicava l'Imam de Terrassa, i s'ha de denunciar i castigar sense cap eximent. 

Per altra banda... ¿No us indignen les declaracions fatxendes de Francisco Camps, després que un jurat popular no el considerés culpable? O l'actitud del periodista Alemany, a qui el president autonòmic Jaume Matas li pagava un dineral, perquè li escrivís els discursos, i després el posés als núvols en articles a la premsa?

¿No us indigna veure que per més que declarin culpables de robatori o malversació de fons, ningú torni els diners? O la notícia d'avui en què la ministra espanyola ha vist com tot Europa li deia que foradar els Pirineus per acontentar els aragonesos i fotre els catalans no era prioritari ni viable, i encara no s'ha donat per vençuda?

I què us sembla quan els polítics que han perdut el govern exigeixen el que ells no han sabut fer?  I aquests alcaldes i càrrecs públics que han permès endeutaments per sobre del 200%?

N'hi ha més, però ho deixaré per un altre dia.