El problema no és que hagi reaccionat tard a l'article d'Eduard Voltas, el problema és que el seu article és de laboratori, però no és aplicable enlloc. Si volem continuar teoritzant i vivint de somnis lingüístics o de puresa lingüística, podem seguir el seu discurs, però ens quedarem on som si no anem a pitjor.
Cal que obri els ulls i s'adoni que la Catalunya actual no té res a veure amb la Catalunya dels nostres avis, abans de l'arribada de les primeres immigracions, procedents de la resta de l'Estat. També convé que tingui en compte que aquestes persones que fa quaranta anys que viuen a Catalunya, són catalans. O potser creu que catalans només ho són els que tenen un mínim de quatre o cinc generacions d'avantpassats residents a Catalunya?
Per on vol començar per aconseguir aquesta Catalunya que no existeix? si una cosa hem d'intentar treballar és en convèncer a conciutadans que una Catalunya forta i sobirana és la solució per resoldre molts dels problemes actuals. Que si anem tots junts podrem fer un país més ric i just, de qui tothom se'n podrà sentir orgullós.
El senyor Voltas en cap cas qüestiona la importància de la llengua catalana, i la manté com a llengua pròpia de Catalunya, però no oblida que el 50% dels catalans tenen com a llengua materna el castellà. Això potser no li agradarà, però haurà d'acceptar que és cert. Si és així, què els prometrà en una hipotètica Catalunya lliure i independent? Els amenaçarà amb que la seva llengua materna serà arraconada? És això el més important que podem aspirar aconseguir els catalans?
La seva teoria és molt bona i fins i tot bonica, però és teoria. Pretendre escombrar el castellà o negar la importància que té a Catalunya, és un error que no s'aguanta per enlloc. Entenc que la seva posició de lingüista el faci defensar la llengua catalana d'una manera tan idíl·lica. I això li ho diu una persona que té el català com a llengua materna i que com a mínim pot demostrar cinc generacions d'avantpassats catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada