Els sindicats i la Guàrdia Urbana es descompten

Com ja va essent habitual, a l'hora de sumar hi ha qui es descompta. Alguns se'n descuiden, d'altres en compten de més. A la manifestació d'aquest diumenge a Barcelona, els sindicats n'han comptat 450.000, i en canvi la Guàrdia Urbana, només n'ha trobat 17.000, una diferència remarcable.

És evident que, si ens hem de basar en el poder de convocatòria dels sindicats, l'èxit de la mateixa és molt diferent si ens creiem els propis organitzadors o la Guàrdia Urbana. Personalment no m'hi fixo gaire, però és cert que veure a molta gent reunida, fa impacte, i ajuda a pensar que hi ha motius per mobilitzar tanta gent.

De la mateixa manera que ahir al Palau Sant Jordi, voldria pensar que els partits no hi pinten res. Que són uns convidats, però que els veritables protagonistes són els ciutadans. Esclar que s'ha de ser molt innocent per creure que els partits no hi juguen el seu paper i que, en el cas d'ara, l'oposició no ho aprofita per intentar desgastar el govern. Que no ho havien fet els altres quan eren a l'oposició? doncs, si ho fan uns per què no ho poden fer els altres? Si el govern del Partit Popular ha redactat una reforma laboral que afecta l'estat del benestar, a ulls de molta gent, és lògic que el Partit Socialista hi estigui en contra i mobilitzi els seus militants i amics. L'altra cosa és pensar què passaria si el govern fos del PSOE. No podem deslligar les mesures preses pel PP, de la realitat que patim, una situació que ha vingut influenciada per la situació global d'Occident, però també per la gestió de l'anterior govern de l'Estat.

Ens hem d'estrènyer el cinturó, i permetre que el govern flexibilitzi el mercat laboral, per ajudar a reduir l'atur, però cal estar alerta que no ens venguin gat per llebre. Que no s'aprofiti la crisi per atacar l'estat del benestar, que tant ens ha costat aconseguir. Hem estirat més el braç que la màniga, però tampoc ens poden prendre el pèl. Coneixem de quin mal pateix el PP, i sabem que ho pot aprofitar per afavorir els seus, i posar més distància entre les rendes dels més rics i les de la classe treballadora. 

Els sindicats han de treballar per evitar despropòsits, però que no utilitzin la demagògia, ni busquin victòries personals, amb la convocatòria de manifestacions i de la vaga de finals de mes. Siguem tots plegats una mica sensats, i no ens perdem amb falsos protagonismes, ja sigui del govern, de l'oposició o dels dirigents sindicals.

Probablement cal flexibilitzar el mercat del treball, però sense oblidar que estem parlant de persones, de famílies i, fins i tot en pla egoista, de consumidors. ¿Hi ha possibilitat d'asseure'ns a la taula a dialogar, o ho hem de deixar a mans de manifestacions i vagues? necessitem un govern fort, amb les idees clares, però que no es passi de frenada, que les conseqüències poden ser deplorables.