Avui el govern espanyol ha donat a conèixer la reforma laboral que pensa tramitar com a projecte de llei, buscant un consens més ampli, aprofitant que tenen majoria absoluta al Congrés de diputats. A l'espera d'una anàlisi més acurada, el primer que s'observa és l'abaratiment de l'acomiadament dels treballadors i l'estímul per a què surtin nous emprenedors.
Abaratir l'acomiadament sempre fa por, ja que si bé la voluntat és incentivar la contractació de nous treballadors, rebaixant la taxa d'atur, també pot provocar l'efecte contrari i augmentar el nombre de persones a les llistes de l'atur. És per això que cal acompanyar aquesta mesura amb d'altres que realment tinguin efectes directes a la contractació de més persones.
Una cosa sí que diferencia aquest govern de l'anterior, per la rapidesa en la presa de decisions, la qual cosa genera més confiança. Tot això al marge de la simpatia que ens pugui provocar el model econòmic que es persegueix.
Els sindicats han de fer la seva feina, i procurar defensar els interessos dels treballadors, però amb la consciència de que som al segle XXI i que no es pot fer política sindical de meitats del segle passat. La incapacitat de sindicats i patronal, d'arribar a cap acord, ha traslladat la responsabilitat al govern del Partit Popular, i això era un risc suficientment advertit.
M'ha cridat l'atenció una modificació del reglament que es reforma, i té a veure amb la possibilitat que les empreses es puguin despenjar del conveni col·lectiu i aplicar la seva pròpia norma. Parla d'empreses amb dificultats, però caldrà veure com es determinen aquestes dificultats. És evident que això provoca un debilitament de la força sindical.
La proposta també preveu la limitació de la contractació temporal de manera encadenada, a 24 mesos, per ajudar a la consolidació dels llocs de treball i reduir la interinitat en què es viu i treballa. Una mesura que segur te efectes en la predisposició de contractar treballadors per a l'empresa.
S'haurà de veure si aquest conjunt de canvis afavoreix la reactivació econòmica, reduint la taxa d'atur, donant més estabilitat i també més confiança a l'empresariat, però el que és molt important és aconseguir el màxim consens i voluntat de sacrifici i treball per part de tots, perquè ens ajudi a sortir de la crisi actual, reduint el nombre de persones i famílies que viuen en el llindar de la pobresa. Podríem pensar que del PP no es pot esperar res de bo per a la classe treballadora, però vull pensar que la situació actual ens acosta una mica més i ens fa ser solidaris per aconseguir tirar el país endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada