On són els defensors de Chávez?

Henrique Capriles, un jove advocat veneçolà, va guanyar les primàries i s'enfrontarà al president Hugo Chávez, que des de que és al poder no ha parat de redactar lleis per poder-s'hi quedar al màxim de temps possible. Em fa pensar amb Berlusconi, que al final el varen treure entre la Merkel i el Sarkozy.

M'agradaria rebobinar i tornar al temps en què criticar Hugo Chávez era anar en contra del progressisme. Era malvist i considerat de dretes. Chávez havia aconseguit fer fora la dreta més corrupta, i es coronava com a rei del poble, el més demòcrata de tots.

Sudamèrica n'ha tingut i encara en té d'aquests, que amb un discurs populista han despistat els "progres" europeus, fent-los confondre. Aquesta és una realitat que acostuma a passar. Es confon política d'esquerres amb populisme, i es triga força a que la gent s'adoni de l'error.

Avui llegia els insults d'Hugo Chávez cap a la persona que haurà de ser el seu rival a les eleccions del seu país. Potser els seus seguidors ho valoren i ho entenen com una arma vencedora davant d'un pobre desgraciat que ha tingut l'atreviment de disputar la presidència al gran Chávez. Pot ser, fins i tot, que aquest discurs groller i insultant, li atorgui la victòria, però espero que totes aquelles persones que des de la llunyania se'l varen creure, s'adonin d'una vegada per sempre, que estan davant d'un impostor, que no té res de demòcrata, sinó que és un dictador perillós que ha utilitzat el poble per al seu benefici personal.

Diuen que no ha acabat de superar la malaltia del càncer, i que la seva vida està en perill. Li desitjo que es curi i pugui presentar-se a la reelecció amb totes les facultats físiques, ja que les mentals és més difícil, i com no, desitjo que perdi, que guanyi el seu contrincant, i ho dic sense conèixer quin peu calça, però estic convençut que després de tants anys de Chavisme, el país necessita un canvi, com a mínim perquè es pugui analitzar amb perspectiva què ha estat el govern d'Hugo Chávez, i el mal que ha produït al seu país. Al nostre, encara n'hi ha que no són capaços de reconèixer els mals de quaranta anys de franquisme.