Ciutadans en lluita, víctimes de la demagògia

Cada vegada hi ha més motius per sortir a manifestar-se i, per tant, el cost és més baix. Avui els estudiants protestaven per les retallades a la universitat pública, i es trobaven amb els treballadors liderats per CCOO i UGT, i alguns polítics de l'oposició. 

Veure-hi polítics d'ICV o el PSC, et fa pensar i, sobretot, fer memòria i, sense caure a l'extrem de les declaracions d'Aznar,et vénen ganes de fer notar que la situació actual no ha aparegut de sobte ni perquè sí. Segur que hi ha motius per protestar, si més no per fer reflexionar, però sap greu veure qui s'hi afegeix com si no fos corresponsable de la situació a què hem arribat.

La demagògia és present en molts racons, també entre impulsors de les manifestacions, i amb això no vull dir que no hi tinguem dret. Els polítics han de saber que les mesures imposades són considerades excessives, si més no que aboquen al desastre a moltes famílies, però ens oblidem que no s'hi val a jugar a bons i dolents. Hem d'assumir la nostra responsabilitat i entonar el mea culpa pels errors i abusos comesos. Pretendre convèncer la gent que nosaltres, els manifestants, som els que tenim la raó i en canvi els polítics, a qui ens manifestem, són culpables de tot... no és correcte, és pura demagògia.

Hi ha persones que ho porten a la sang i encara que passin els anys, conserven la seva manera de ser i d'expressar-se. Al senyor Gallego, líder de CCOO a Catalunya, el vaig conèixer a la facultat d'Econòmiques a finals dels setanta. Era un fix a la facultat, d'aquells que tenien com a missió mobilitzar els estudiants. Llavors contra el règim franquista. El dictador va morir quan jo estudiava a la Universitat, i els grisos s'encarregaven de trencar les barreres de bancs que els estudiants col·locaven a la Diagonal.

La Generalitat diu que no és cert que s'hagin acomiadat professors, sinó que fins i tot hi ha en perspectiva contractar-ne més. Els estudiants tenen tota la informació? algú ens enreda? es tracta de fer llenya de l'arbre caigut? Sempre he cregut que ens costa poc reaccionar i massa reflexionar. Si volem assolir l'èxit, no ens podem deixar portar pel primer que surt, el més cridaner, que no necessàriament és qui més raó té.