No valorem allò que és realment important

Avui és dia de parlar de quins són els primers nadons de... d'arreu, i en els últims anys ens fixem en si són fills o filles de famílies autòctones o vingudes de fora. Cadascú en fa la lectura que vol, i alguns, ja ho sabem, ho aprofiten per actualitzar els seus posicionaments xenòfobs.

També és el dia de parlar del concert de Cap d'Any vienès, o dels salts d'esquí, que enguany TVE no ha retransmès per primera vegada després de molts anys. I avui també ha entrat en vigor la prohibició de programar "corrides" de toros a Catalunya, que se n'ha parlat i se'n continuarà parlant, i d'una llei que obliga la contractació del personal que realitza tasques de neteja i serveis a les llars. Una llei que molts desconeixem i que els mitjans de comunicació no n'han parlat gairebé gens.

Caldrà seguir de prop aquesta normativa i el seu compliment, i jo, d'entrada, penso en el petit príncep i com el Rei li explica que només s'ha d'ordenar allò que es pot complir. És la clau de l'èxit o el fracàs. La repercussió del seu seguiment afecta temes d'immigració i la seva legalitat, i també el treball submergit. Ho dèiem l'altre dia, que si la xifra d'atur fos real, ja hi hauria hagut alguna revolució. I aquí hi entra la discussió sobre la idoneïtat de fer aflorar el treball submergit, perquè pot resultar negatiu i augmentar encara més l'atur, si més no convertir la taxa en real i provocar allò que no voldríem veure.

Llegia, avui, l'entrevista que el diari ARA feia al periodista José Martí Gómez, i m'he quedat amb dues idees, que encara que sabudes, no deixa de ser important recordar-les. Martí diu: "Si a Barcelona un dia paressin la Creu Roja i Càritas i tanquessin les parròquies de base que donen assistència, hi hauria un caos absolut". M'ha fet pensar també en la tasca que realitzen, a Arenys, la comunitat de caputxins i les germanes del Mar i Cel. Diàriament, unes quaranta persones s'hi adrecen perquè els serveixin el dinar.

Més endavant li pregunten: "El secret del periodisme?" i ell respon: "La clau és dir el que creus que és la teva veritat. Si no t'atreveixes a dir-la, si l'amagues, estàs perdut. El periodista té una responsabilitat, té l'obligació d'arriscar. Les modes passen, però hi ha coses que no passen mai: ser bona persona, ser decent, ser honest".

Què vull dir amb tot això? doncs que n'hi ha una mica per a tothom. Silenciem fets importants, que passen cada dia, i ens entretenim en fets puntuals, d'una importància minúscula. Avui tots coneixerem qui ha nascut primer a Catalunya o a cadascuna de les províncies catalanes, però no tindrem n'hi idea de quantes persones han passat pel Mar i Cel a buscar el seu dinar. Em comentaven que Càritas d'Arenys necessita voluntaris. Podria ser un compromís per aquest 2012. Ser útil a la societat, sobretot si tens mitjans per viure amb dignitat.