Mitt Romney evadint impostos

No parlem de la trepitjada d'en Pepe perquè ja ens ha explicat que va ser sense voler, i nosaltres ens ho hem cregut, i hem passat pàgina. Tampoc de la desgràcia del capità del Costa Concordia, que va caure al bot de salvament, perquè ja ens ha dit la seva amiga moldava, que va salvar moltes persones que podien haver mort en el naufragi. Ni tampoc val la pena insistir en quants vestits li varen regalar a Camps, o les bosses de l'alcaldessa valenciana, perquè ja ens va dir que era el més normal del món. Els enregistraments de trucades telefòniques ens demostren la bonhomia, l'amistat fins a extrems insospitats...

Parlem dels candidats republicans americans. Cada vegada són menys, i està previst que s'arribi al final amb un únic candidat. El que més suport vagi tenint, i que tot fa pensar que serà el senyor Mitt Romney, que per cert, acaben de dir que no va guanyar el caucus de Iowa, però tot i així ho té més fàcil. 

Ho té més fàcil si no ha de pagar la factura d'haver reconegut que fa trampa (legal) per pagar menys impostos dels que li correspondria. Dic que fa trampa legal, perquè sembla ser que tenir diners en un paradís fiscal no és delicte, però no em negareu que no és massa ètic que qui pretén presidir una nació, procuri estalviar-se impostos de manera que la gent normal, la gent que està en nòmina i cobra molt menys que ell, estigui pagant més.

Les persones públiques han de donar exemple, i no poden pretendre que els seus representats, els seus subordinats, compleixin amb les seves obligacions, i en aquest cas, col·laborin en fer créixer el país, mentre qui governa se les pensa per estalviar diners, perjudicant l'estat. És per això que quan escoltem el senyor Camps i els seus col·legues, parlar de la manera que ho fan, i veiem que descaradament van a treure profit dels seus càrrecs i amistats, ens pugi la mala llet. Diuen que la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que a més ho ha de semblar.

Aquest individualisme ens perd, i els nostres polítics no ens ajuden gaire, però no ens equivoquem! convé analitzar el nostre comportament, i ens adonarem que no estem en condicions de tirar la primera pedra. No m'allargaré amb exemples, però... oi que mirem d'estalviar-nos l'IVA? és un impost també. L'home és dèbil, i la dona també. El polític és humà, però precisament perquè ha optat a ocupar un càrrec públic, s'ha d'esforçar per ser un bon referent i donar exemple. 

Podrà el senyor Romney presentar-se a les eleccions presidencials dels EUA? Li perdonarà la ciutadania el fet que els prengui el pèl i els diners? Als EUA no es perdonen les relliscades sexuals, però estafes econòmiques o mal ús de les armes... tenen totes les disculpes.