L'arquebisbe de Tarragona, calladet molt millor

Sempre ho hem sentit a dir. Hi ha persones que millor que no xerrin gaire. La llàstima és que hi ha càrrecs que comporten molta xerrameca, i és més fàcil que un pugui relliscar. De fet, ja ho deia l'altre dia l'Eduard Punset, que el subconscient era més intel·ligent que el conscient. L'arquebisbe Jaume Pujol ho té molt clar, i per això ho diu i queda tan ample. Oi que ell no pot parir? doncs les dones no poden oficiar la missa. Més clar l'aigua!

Ell ho diu sempre: la dona ha de tenir cura del marit, perquè és el fill més petit de la casa.

M'imagino que no hi fa res que tingui 67anys, sigui el cinquè fill d'onze germans i pertanyi a l'Opus. O sí? el que no m'estranya és com està anant l'església catòlica els darrers temps. Ja ho he comentat més d'una vegada, i si ho faig és perquè crec. La llàstima és que ens ho posin tan difícil. El més fàcil és riure'ns de tot, i el més difícil és torejar la situació i continuar en la fe.

Potser em direu nostàlgic, però tinc molt present els bisbes catalans de fornades anteriors, quan jo era jove. Crec que eren uns veritables representants de la societat del seu temps, podien estar equivocats, com ho estàvem nosaltres, però no els podíem acusar de viure en un altre planeta. Ara sí. Ara sembla que s'esforcin per voler llençar-ho tot a cremar. Han vist el diable en totes les relacions humanes, i interpreten l'evangeli de la manera més restrictiva i arcaica possible. La dona no pot oficiar una missa, perquè és dona. Ui! potser perquè no hi havia cap dona entre els dotze deixebles? pot ser aquesta una raó teològica? ah, però els deixebles no estaven casats? com els capellans protestants que han entrat a l'església catòlica?

Durant uns anys em preocupaven les traves que la Conferència Episcopal Espanyola o Roma posava perquè no es constituís la Conferència Episcopal Catalana. Ara, en canvi, prefereixo que no toquin res. Que cadascú faci la seva i qui tingui el millor bisbe, que ho aprofiti. Per Vic o Girona han passat bons bisbes. Ara no toca. En un temps reclamàvem bisbes catalans. Ara ja ho són, però els necessitaríem més compromesos amb la societat i, en aquests moments, en la realitat socioeconòmica actual.