L'Ajuntament d'Arenys pot fer un nou disbarat

Ha estat un dia diferent, sense massa descans, però he tingut l'ocasió de valorar la importància de la responsabilitat que deleguem, a vegades imprudentment, d'altres perquè no tenim més remei. No és estrany que frases com "un govern dels millors" ens puguin sorprendre o mal fiar. Què vol dir els millors?

Els nostres governants tenen una responsabilitat que no s'acaba avui, sinó que perdura en el temps. Un error comès ara pot arrossegar desgràcies tota la vida. Em vénen a la memòria les sentències desfavorables per a l'Ajuntament d'Arenys, que l'obliguen a pagar més de 2 milions d'euros, sense cap contrapartida. Només per haver actuat malament. I el culpable o culpables... a ells no els passarà res.

Les decisions d'avui poden ser un llast per a les generacions futures. Decidir pot voler dir invertir malament, però també deixar perdre una bona oportunitat. Penso en el passeig marítim entre Arenys i Canet. El govern actual, format pel PP i CIU, no accepta el projecte i les obres es perdran. Desconec quin és el projecte final, i només tinc la informació que ha sortit als mitjans de comunicació, però d'entrada em sap greu.

Puc acceptar i entendre que el projecte no sigui bo, però que ningú em defensi la situació actual. Penso que Arenys de Mar ha pecat sempre d'excés d'orgull i després ho ha pagat. Ara és un poble sense indústria, ni agricultura i amb prou feines serveis. L'única riquesa la podem trobar al Port i el tracte que la població li dóna no és cap exemple a seguir. Si en un temps les indústries es varen traslladar a Arenys de Munt, ara són els comerços els que s'hi desplacen a fer fortuna. 

Arran de les possibles conseqüències d'urbanitzar el passeig marítim s'han escoltat moltes bajanades, i la pressió dels concessionaris dels xiringuitos de l'estiu, varen aconseguir enredar a una bona colla d'arenyencs. 

No és estrany que sovint enyori el carisma i la categoria de la classe política de fa uns quants anys, però també haig d'enyorar la clarividència de la ciutadania d'altres temps. Em sembla que la millora de la qualitat de vida dels humans evoluciona inversament proporcional a la intel·ligència i recursos de les persones.