Qui no vol no ho veu i per més que insisteixis, rebutja qualsevol argument. Hi ha persones que són de pinyó fix i no els treus d'allà. Tots coneixem aquelles declaracions de certs independentistes que posen al mateix sac els dos grans partits espanyols. Ho fan perquè només són capaços d'analitzar la política amb un sol prisma. Tan sols tenen una cosa al cap, i això a la llarga t'ensenya que el seu tarannà no té futur. Massa simples.
El PP no és el PSOE, i amb això no entro a fer valoracions. Cadascú que faci les seves, però que no em vinguin a dir que votar a un o a l'altre és el mateix. Malauradament tindrem prou motius per corroborar la meva sentència. Tenim quatre anys per adonar-nos-en. Evidentment, si volem veure-hi.
El programa electoral del PP no era del tot explícit, però es podia llegir entre línies. Ara ja tenen la majoria absoluta i no els cal dissimular. A més, tenen l'excusa de la crisi que patim, que... ho justifica tot, fins i tot allò que és injustificable.
L'home bo del PP, vull dir aquell polític del PP que fins i tot els que no combreguen amb el partit, li perdonen la vida, ha dictat sentència: els pobres ho tindran més difícil recórrer les sentències. Caldrà pagar per recórrer i per tant serà una manera de filtrar qui hi té dret. No hi havia altres maneres de filtrar l'abús de la pràctica del recurs? Per cert, si ho volem en català, ens ho haurem de pagar, que no estem per luxes!
Recuperem la condemna perpètua, encara que revisable. La idea que l'empresonament és una oportunitat per reinserir els condemnats a la societat, no hi té cabuda. Ja no és una pràctica difícil, sinó que ja es rebutja d'entrada.
I no puc deixar de parlar de la sentència del jurat popular, que ha absolt Camps de qualsevol acusació de corrupció. Des d'ahir el senyor Camps queda lliure de tota sospita legal, però moralment, si encara té algun sentit i mèrit, està sota terra.
La vergonya aliena que vaig patir, escoltant les converses telefòniques de Francisco Camps i els seus interlocutors, supera qualsevol sentiment que pugui tenir pel resultat de la sentència. Com diu la M. Dolors, som en un país de pandereta, i el que fóra alcalde de Jerez, Pedro Pacheco, afirmava per allà els anys vuitanta, que la "Justicia es un cachondeo".
El PP no és el PSOE, però això no salva els que han governat Espanya durant els dos darrers mandats. Haurà estat una mica sortir del foc per caure a les brases. Havíem enyorat polítiques d'esquerra, i manteníem les nostre esperances. Ara ja ho tenim clar i només podem desitjar que la dependència d'Europa ens estalviï mals pitjors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada