Amb aquest titular La Vanguardia explicava la decisió de Fernández Díaz de quedar-se a l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, perquè no veu bé l'actitud de l'alcalde Trias, amb les seves incursions nacionalistes. Més o menys ve a dir això.
Feia uns dies que el cap de llista del PP a l'Ajuntament de Barcelona havia anunciat que el dimarts 10 de gener faria pública la posició que adoptaria el seu partit, després d'haver donat la mà al govern minoritari de CIU. Una situació que els obliga a negociar amb l'oposició qualsevol mesura que vulguin tirar endavant. Un exercici que han de fer molts governs municipals, entre els quals hi ha Mataró i Arenys de Mar, dos municipis que em són propers.
Els resultats electorals del maig passat han suposat un augment dels equilibris entre partits polítics per poder pactar un govern més o menys estable. Les majories absolutes han desaparegut de molts municipis, i també els tripartits, que permetien governar sense dificultats aparents. Dic aparents perquè des de dins era tota una altra cosa. I si no ho creieu, us ho puc explicar de primera mà.
L'alternança política, molt típica a Arenys de Mar, i les minories governamentals, tenen els seus avantatges. També en té la majoria absoluta, però el fet d'haver de pactar, permet, moltes vegades, millorar els resultats. Perquè la societat no és monocolor, sinó molt diversa i fins i tot contradictòria. Les minories són un reflex més exacte de la realitat ciutadana. Aprendre a dialogar, argumentar i defensar les opinions personals o de partit, és un exercici que beneficia al practicant, però també al governat.
El PP a Catalunya no ha obtingut els mateixos resultats que a la resta d'Espanya, i per tant a la majoria de governs, tan sols incideix puntualment. Amb les excepcions de Badalona i Castelldefels, o a la Diputació de Barcelona, el PPC ha hagut de barallar-se per aconseguir influir el govern de torn, normalment en mans de CIU.
A Arenys de Mar han pactat governar, com ha estat habitual els darrers anys, sempre que han sumat majoria absoluta. Aquesta vegada, acompanyats d'una coalició que no sé com definir, estan a un escó per aconseguir la majoria, però fins ara han anat avançant pactant com han pogut, com és també el cas de Mataró.
La posició del PPC a Barcelona podia ser un referent per als municipis més petits, però la decisió de quedar-se a l'oposició, crec que no tindrà cap influència a la resta d'ajuntaments, que avançarà en funció de les circumstàncies i del tarannà dels diferents polítics de tots els partits representats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada