El màgic món del tren

Avui feia exactament nou anys que la mare ens va deixar, i un any més ens hem trobat la família, a la nostra ciutat natal, per recordar-la i fer companyia al pare. Enguany hi faltava l'Alba, que la tenim a Escòcia millorant el seu anglès, en una família, a prop d'Edinburgh.

Després de la missa, a l'església de les Sacramentàries, on vaig ser escolà durant uns quants anys, i de fer un tomb per la ciutat mercadal, hem anat a dinar a Ca l'Arumí, a Santa Eugènia de Berga. Un restaurant on es menja molt bé. 

Havent dinat, la visita obligada era el màgic món del tren, a l'altra banda del carrer. Un projecte que ha estat realitat després d'un grapat d'anys treballant-hi en Josep Arumí, amb dos col·laboradors més. Una visita plaent, d'una obra que, certament, és una meravella. Confesso que sempre m'han agradat els trens, i que de petit me'n varen regalar un. Tot i així, o bé per poca traça o per poca paciència, no vaig arribar a aficionar-m'hi prou. 

On era la gent avui? nosaltres els hem vist aturats als accessos de Mataró Park i de La Roca Village. No recordava una situació com la d'avui. Ho he trobat exagerat i esperpèntic. Si tots han comprat, de ben segur han exhaurit les existències. Sortosament anàvem en direcció contrària i les cues no ens afectaven, o podíem passar pel tercer carril, com és el cas de la C-32.

Potser hi havia una necessitat de comprar, després d'haver-se retingut durant les festes, però a mi em sembla que la crisi encara no ens l'acabem de creure, o és que jo sóc molt poc consumista... no ho sé. El servei de trànsit segur que deuria informar de les retencions a les carreteres catalanes, no pas per accidents, sinó per les rebaixes.

Les rebaixes han fet oblidar per uns moments, la situació crítica que estem patint, a nivell econòmic i també polític. Tot i que Francesc de Carreras, a la seva columna de la Vanguardia argumenti que l'amenaça de De Guindos és totalment constitucional, no podem deixar d'exclamar que la nostra autonomia es troba en el portal de les seves hores més baixes.  De fet, l'articulista no destaca pel seu autonomisme, però ens agradaria pensar que Catalunya té més marge de maniobra i que no estem alimentant una colla de diputats i consellers de per riure. Els temps no estan per llençar els diners. Si les nostres institucions no tenen cap tipus de valor... potser que ens ho replantegem.

Demà serà el dia pont cap a l'inici del nou any laboralment parlant, i cal que les persones que tenim la sort d'estar en nòmina, ho aprofitem i dediquem tot el nostre esforç i interès, i si de passada podem afavorir que d'altres obtinguin feina... endavant. La sort del conjunt ens beneficia també a nosaltres. Doncs, encara que sigui per interès personal, fem-ho fàcil.