El 15-M i el moviment veïnal

Avui pensava que fa dies que no es parla del moviment del 15-M. Bé, de fet avui l'article de Manuel Castells a La Vanguardia, en parla, però gairebé ve de nou. Per a molts es tracta d'uns esdeveniments del passat, sense repercussió. D'altres pensen que després d'aquelles manifestacions, qualsevol actitud davant dels governs, ja no serà la mateixa. 

El gran problema que tenim és l'individualisme que predomina a la nostra societat. Aquesta actitud és contrària a qualsevol intent de crear consciència de grup i de pertànyer a una societat viva, amb ideals i ganes de millorar. El moviment del 15-M era un moviment solidari, que protestava contra la mala praxis política i que reclamava un paper en les decisions que condicionen el futur de tots.

L'associacionisme i el moviment veïnal no passa pels millors temps. Existeixen moltes entitats que simplement subsisteixen, i la repercussió del seu treball és gairebé nul·la. Les salven les festes i alguna activitat, normalment les mateixes per a tothom, però la participació dels associats és molt baixa, limitant-se al pagament de la quota.

Necessitem millorar la nostra capacitat d'atracció, d'implicar a més persones, d'interessar, i això és anar pràcticament contra corrent. Si ens limitem a organitzar tallers, només arribarem a les persones que s'hi inscriuen, però em prou feines crearem xarxa. Cal aprofundir en els problemes dels veïns, no limitant-ho als grans fets. Treballar el civisme, i no esperar que sigui un altre que se n'ocupi. Aprofitar la diversitat, per aprendre nous valors, nous costums, nous ideals, i saber-los compartir. 

Avui pensava que ens esforcem massa a criticar els que es dediquen a la política, sense perdre ni cinc minuts a demanar-nos què fem nosaltres per millorar el nostre entorn, el nostre barri, la nostra ciutat. Comencem per aquí i després exigim els altres.