Una mort inútil?

Arran dels fets de Montblanc i sense voler fer demagògia ni populisme, em vénen a la memòria les crítiques que s'escolten sobre la inutilitat d'enxampar els delinqüents, que entren a comissaria per una porta i en surten per l'altra. Que es deixen de fer denúncies perquè saben que no serveixen per a res. Que es té tan poca confiança amb la justícia. Ara, però, tenim que un mosso d'esquadra ha mort. Va esforçar-se per atrapar el delinqüent i ha perdut la seva vida. Comentem que els policies no s'hi fan perquè els veuen sortir de la comissaria abans que ells, però ha quedat comprovat que el mosso d'esquadra feia la seva feina, al marge de què pogués passar un cop detingut.

No sé què passarà amb el detingut, si se'l jutjarà per l'acte delictiu, ni si les conseqüències es tindran en compte, fet que no tindria sentit, però que fa molta ràbia per a la família del difunt. La professionalitat dels policies farà que el malaurat succés no tingui conseqüències, i que el mossos d'esquadra continuïn fent la seva feina, però la veu popular tornarà a recriminar que qui delinqueix, ho fa reiteradament i sumant víctimes.

Penso que ens cal una reforma de les lleis, que eviti que els detinguts ho siguin per innombrables vegades. Evitar que la ciutadania desconfiï de la llei i l'ordre, es vegi impotent i insegura. Evitar que l'incívic i el delinqüent se'n surti amb la seva, i que qui acata la llei i es comporta, sigui la víctima indefensa. El mosso d'esquadra de la comissaria de Montblanc, va morir intentant detenir un delinqüent, com moltes altres vegades hauria fet, i segur que també es queixava que feta la feina, el detingut sortia lliure de la comissaria. Malgrat tot, el mosso d'esquadra va donar la vida per exercir el seu deure, amb professionalitat i entrega. El meu respecte i condol per al nostre policia.