L'escola bressol, un luxe

Des de fa molts anys els ajuntaments s'han vingut queixant del mal finançament de l'administració local. S'han queixat dels molts serveis que donaven sense tenir-ne competència, ni encara menys finançament. Hi havia qui deia que els ajuntaments havien de donar els serveis que eren de la seva competència i deixar de donar aquells pels quals no tenia finançament ni els corresponien.

Ja se sap que l'administració local és la més propera a la ciutadania, i per tant la que rep més aviat i directa les reclamacions i peticions que la gent fa. És al poble o la ciutat on es generen les necessitats i sol·licitud de serveis, i es fa molt difícil dir que no, ja sigui per electoralisme o per coneixença. Tot això funciona amb penes i treballs en temps de vaques grasses, però no passa el mateix quan arriba la crisi, sobretot la que estem patint aquests anys.

Avui el president de la Diputació de Barcelona advertia que hi ha serveis que havien de deixar de ser subvencionats o bé s'haurien de tancar, i posava l'exemple de l'escola bressol. L'ensenyament de 0 a 3 anys és optatiu i per tant no hi ha cap obligació de subvencionar-lo. Ho entenem tots així?

Ens hem acostumat que serveis com l'escola bressol, o l'escola de música vinguin subvencionats per recursos públics, que no deixa de ser un tirar de la bossa comú per a uns serveis que inicialment no hi ha cap obligació d'atendre. És per això que parlant d'escoles de música, surten detractors reclamant que qui vulgui estudiar música s'ho pagui, i no ho repercuteixi a tothom. El mateix es podria dir de les escoles bressol, però en tractar-se d'un servei de més abast, la crítica és mínima.

Abans en dèiem guarderies, perquè la principal feina que feien a la societat era guardar els fills de 0 a 3 anys mentre els pares, sobretot la mare, anava a la feina, i no haver de tirar tot el dia dels avis jubilats. Ara parlem d'escola bressol perquè hi incorporem el factor formació, però ningú em negarà que l'aspecte "guardar" hi és també molt present. Eliminar les escoles bressol, o bé apujar el preu per igualar costos, aniria en detriment de la disponibilitat dels pares de complir amb el seu horari de feina.

És l'escola bressol un luxe? Els seus beneficiaris han d'assumir el seu cost? L'administració local, que no en té competència o obligació, n'ha de continuar assumint part dels costos? La resposta no és fàcil i ens porta a la gran pregunta de la nostra societat: Quina societat del benestar podem assegurar a la nostra societat, perquè sigui realitzable i econòmicament sostenible? Si som capaços de trobar resposta i acceptar les limitacions que se'n puguin derivar, aconseguirem assegurar els serveis mínims per a un món més just. Si retallem més del compte, s'accentuaran les diferències entre les persones, si exigim més serveis dels assumibles, no podrem superar situacions de crisi com l'actual. De les primeres definicions que t'ensenyen en Economia és la limitació dels recursos i la necessitat de prioritzar. En societat cal prioritzar i això vol dir renunciar, i això no és fàcil ni agradable, però és el que toca. Bon Nadal!