A Madrid i a Barcelona, avui hem pogut conèixer algunes de les mesures que adoptaran els corresponents governs, i que afectaran les nostres butxaques. El govern de la Generalitat pretén cobrar un euro per cada medicament prescrit. Una mesura recaptatòria i dissuasòria. Representa un increment dels ingressos i al mateix temps frena un mal ús dels medicaments.
Aquesta mesura pot considerar-se, d'entrada, una bona mesura perquè redueix la despesa innecessària al mateix temps que incrementa els ingressos públics. Tot i així m'agradaria veure la lletra petita per saber què passarà amb els malalts crònics. Què passarà amb aquelles persones que diàriament es prenen quatre o cinc medicaments diferents, els 365 dies de l'any. Hauran de pagar un euro per cadascuna de les capses expedides? Fins i tot d'aquells medicaments que el preu de venda, sense descompte, és inferior a l euro? Han estudiat totes les casuístiques?
Gravar amb un, dos o tres euros les nits que passen al nostre país els visitants estrangers, és senzill i el percentatge sobre el cost total és correcte, però amb els medicaments, el fet de gravar-ho amb un import fix, el percentatge pot suposar, per alguns, una xifra desorbitada. Si interpretem al peu de la lletra la informació que els mitjans de comunicació ens han transmès, la mesura pot resultar, en alguns casos, injusta i criticable. Caldrà esperar a conèixer bé la seva aplicació.
Quant al pacte fiscal, tot fa pensar que ho tenim molt magre. L'actitud del Partit Popular en els primers moments de la legislatura no és massa afalagadora. No permetre que Amaiur tingui grup propi, evidencia que el PP no està per gaires contemplacions i prepara el terreny per a les baralles de la legislatura. No crec que els catalans en puguem treure gaire res. Posem-ho en quarantena?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada