En Pep Quintana fa petita la Biblioteca

Ho ha dit la Carme Ruscalleda. A en Pep no li pots dir que no. Tots els que el coneixem i que l'hem tractat li tenim una alta estima. Si algú no n'arriba a parlar bé d'ell és perquè no l'ha tractat ni el coneix bé. En Pep a la distància pot despertar enveja perquè sembla que sense fer res es posa tothom a la butxaca, però no és cert. En Pep treballa molt qualsevol cosa de les que fa, però ho fa amb naturalitat, com si no li requerís esforç. Això és el que meravella.

Tots tenim algun record de temps compartit amb en Pep. La nostra família recorda molt bé els quinze dies al Marroc, un Nadal d'ara farà tres anys. Va ser un viatge que no oblidarem mai. Tot va sortir bé, i en Pep es va abocar a nosaltres. Diuen que si no ho sap s'ho inventa, però en Pep té molta cultura acumulada que la deixa anar lentament, sense immutar-se i t'arriba a impregnar.

La Clara, hi havia moments que hi patia. No acabava de desxifrar on acabava la broma i comença la realitat. Era massa jove per entreveure que els passos que feia en Pep estaven perfectament mil·limetrats. L'Ignasi ja el tenia clissat, però no vol dir que no el deixés de sorprendre. En Pep, no ens deixarà mai de sorprendre.

És per això que avui la sala d'actes de la Biblioteca estava plena de gom a gom. No hi podíem ser tots els amics, perquè la sala no dóna per a tant, però tots els que hi érem ens hi unia alguna cosa. Avui en Pep ens presentava el seu darrer llibre: "La ratafia dels raiers. Història d'un licor pirinenc". El llibre era una excusa per compartir una estona amb en Pep, però una excusa ben treballada, en què s'hi ha vist implicades més persones. En Raimon de l'Hispània i la Carme del Sant Pau, però també la família Portet, del Pallars, fabricants de la ratafia, l'Ignasi Massaguer, amic i col·laborador habitual en el món de la literatura...

L'acte ha acabat amb un tast de ratafia del Pallars i algun altre licor de la família Portet. En Pep, avui, ha col·locat una fitxa més de la història de la nostra vila, que estarà amatent a l'espera de què ve ara. Gràcies Pep i felicitats!