Aquesta vegada discrepo totalment de la Pilar Rahola, en el seu article d'avui a La Vanguardia. No és que la seva opinió en els altres articles coincideixi amb la meva, però la puc entendre. En aquesta ocasió penso que està equivocada i que la denúncia sobre un mal ús de la televisió, és bo per ajudar a sanejar un mitjà que entre tots hem anat empastifant.
Ja sé que a la Pilar Rahola li agrada participar en aquests programes brossa, i que s'ho passa molt bé discutint d'una manera que gairebé no s'entén què diuen, escridassant-se i dient-se el nom del porc, però per mi aquests programes, encara que tinguin rècords d'audiència, formen part del pou de brutícia que ens corromp i ens fa perdre els valors més bàsics de convivència i cohesió social.
No podem confondre prohibir l'emissió d'un programa amb animar les empreses a que no publicitin els seus productes amb connivència amb aquests programes. Una cosa és prohibir i l'altra promoure o potenciar-ho econòmicament. És per això que considero bona la resposta dels anunciants.
La senyora Rahola és molt crítica amb Internet, i penso que tan equivocat és veure-hi tots els mals, com pretendre creure que Internet és una meravella sense servituds ni mals usos. La manera de comunicar-nos actualment, no és la mateixa que el segle passat, ni de fa cinc-cents anys. No és ni millor ni pitjor, sinó que és el que és, i la bondat o maldat està en el seu ús.
Personalment celebraria que les persones fóssim contràries a perdre el temps observant com quatre o cinc personatges s'estiren del monyo, s'insulten i són incapaços d'escoltar i aportar alguna cosa en positiu. També m'agradaria que no utilitzéssim la televisió per recrear-nos en la violència, la injustícia i la grolleria. La senyora Rahola defensarà la seva opinió i declaracions amb arguments creïbles, però aquesta dèria per assistir en aquests programes televisius, tipus La Noria, no li fa cap bé, encara que li pugui reportar diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada